Els secrets de la maduixera

La maduixera és una planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies que rebrota cada primavera. És una planta reptant (que creix arrapada a terra) i que difícilment s’enfila més de 20 cm. Es disposa a partir d’una roseta basal de la qual surten les fulles, en què el pecíol porta tres folíols ovalats amb el marge dentat, i les tiges florals. Les flors tenen l’estructura típica de les rosàcies, formades per cinc pètals blancs intercalats amb cinc sèpals i amb nombrosos estams a la zona central. D’aquesta roseta també en surten sovint els anomenats estolons, encarregats de la reproducció vegetativa, molt potent en aquesta espècie. Es tracta de tiges llargues que surten projectades de l’individu original i que en tocar a terra són capaces d’arrelar per donar lloc a un nou individu. Floreix durant la primavera, tot i que en zones de muntanya la floració s’allarga fins al mes de juliol.

El seu fruit, la maduixa, madura a partir del maig; en realitat, però no es tracta pròpiament d’un fruit, sinó de la maduració de l’ovari, i la flor de la maduixera en té molts, d’ovaris... Cadascun donarà lloc a un fruit: són els pinyols que trobem per sobre la maduixa, mentre que aquesta només cor­respon al receptacle floral que s’engrandeix i es fa carnós.

L’hàbitat predilecte de la maduixera silvestre és força extens. La podem trobar en molts boscos, habitualment de planifolis, dels climes temperats: alzinars, rouredes, fagedes... però també a les pinedes, sovint a les vorades més o menys humides i obagues. A Andorra trobem maduixeres a les àrees forestals humides, majorment de l’estatge montà, tot i que en alguns indrets arriba a l’estatge subalpí i, ocasionalment, fins als 2.200 metres.

La gran utilitat de la maduixera és la maduixa. S’ha utilitzat com a aliment des de sempre, però les seves propietats no es van descobrir fins al segle XVI. Conté, entre altres elements, vitamina C, proteïnes, sucres i sals minerals i la seva ingestió pot ajudar a combatre el reuma, la gota i l’artritis, ja que també conté àcid salicílic, el compost actiu de les aspirines. En l’apartat gastronòmic, s’usa per fer melmelades, per donar color a les nates i per elaborar tot tipus de postres. Avui dia es cultiva arreu del món, en una varietat de maduixa molt més gran que la silvestre. Les fulles i les arrels també s’utilitzen per fer-ne infusions, a vegades barrejant-les amb alguna altra substància aromàtica, ja que se li atribueixen virtuts diürètiques i astringents. Pel seu color vermell intens, sovint se l’ha considerat la fruita de la sensualitat, el romanticisme i la passió.