Són compatibles el creixement econòmic i la sostenibilitat?

És compatible el creixement econòmic i la sostenibilitat ambiental? Tot i que, des de fa anys, aquesta qüestió és motiu de discussió entre els defensors del creixement verd i els partidaris del postcreixement, el debat no ha arribat a altes esferes polítiques fins aquesta primavera. El mes passat, el Parlament Europeu va acollir un esdeveniment que alguns tenim l’esperança acabi considerant-se històric. Només el temps dirà si acaba formant part dels llibres d’història o si, per contra, hem pecat d’optimisme.

L’esdeveniment en qüestió és el cicle de conferències Beyond Growth 2023, organitzat per divuit eurodiputats de diferents colors, en què moltes de les ments més rellevants del planeta sobre postcreixement i decreixement van debatre amb alguns dels polítics més influents del continent. Entre les sessions plenàries vam trobar títols tan suggeridors com Canviant l’objectiu: del creixement del PIB a la prosperitat social o De l’estat del benestar a l’estat social-ecològic: com organitzar i finançar el benestar sense creixement?

Precisament en aquesta última, Timothée Parrique va aportar llum a la pregunta amb què iniciàvem el present article. La seva conclusió és aclaparadorament clara: no tan sols no hi ha evidència empírica que recolzi l’existència d’una desvinculació del creixement econòmic de les pressions ambientals, sinó que, a més, aquesta desvinculació sembla improbable que tingui lloc en el futur.

En contraposició als arguments aportats per Parrique i altres científics, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, tot i reconèixer que el model de creixement fòssil està obsolet, va defensar que créixer serà possible amb energies renovables, captura i emmagatzematge de carboni. Creença sustentada, en part, en desacoblaments recents observats entre creixement del PIB i emissions de gasos d’efecte hivernacle en alguns països europeus. Aquest argument ha estat àmpliament criticat, principalment, per donar a entendre que l’impacte ambiental es limita a les emissions i per obviar l’escala global del problema. És a dir, no incloure en l’equació la desindustrialització i la consegüent externalització de les emissions cap a altres països que s’ocupen d’abastir-los.

Com convertir el nostre sistema econòmic en un altre que no necessiti créixer és, per a alguns, el debat més crucial del segle XXI. Aquest ja ha arribat al Parlament Europeu. La pregunta en clau local és: quan ho farà a Andorra?