La calitja no és dolenta per a tothom
El fenomen meteorològic de la calitja, originat per la presència de partícules seques de pols extremament petites, invisibles i que associem amb pluges de fang, pot tenir conseqüències perjudicials per a la salut, en funció de la seva intensitat.
El fenomen meteorològic de la calitja, originat per la presència de partícules seques de pols extremament petites, invisibles i que associem amb pluges de fang, pot tenir conseqüències perjudicials per a la salut, en funció de la seva intensitat. Si abans aquests episodis eren força atemporals, ara amb el canvi climàtic sembla que la freqüència dels episodis hivernals està augmentant i són més intensos. Aquest fenomen es produeix quan el vent de component est arrossega la pols del desert del Sàhara cap a Europa per l’efecte d’altres vents com el sirocco i, a l’altra banda de l’Atlàntic, pels alisis.
Aquí, a les nostres muntanyes, quan la pols cau sobre la neu fa que aquesta absorbeixi més energia i es fongui molt més ràpid. La pols tendirà a escurçar la durada de la coberta de neu que, alhora, tindrà conseqüències sobre el moment en què es disposarà d’aigua per a les preses, l’agricultura, etc. També tindrà impactes en la temperatura del sòl i els ecosistemes. Encara que no sigui visible molt de temps per noves nevades, la pols no desapareix i en algun moment de la temporada sortirà, i mentre quedi a la superfície tindrà un impacte.
Tot i que pugui semblar sorprenent, aquest fenomen que redueix la visibilitat i empitjora la qualitat de l’aire té uns beneficis per a la natura, la vegetació i els cultius. Les partícules que nosaltres veiem només com a sorra són riques en fòsfor, potassi, calci i magnesi, i són, per tant, una font de fertilitzant per a la natura, l’agricultura i la pesca a les zones on es dipositen.
Segons la NASA, més de 60 milions de tones de pols mineral carregades de nutrients s’aixequen a l’atmosfera cada any, i de mitjana es dipositen, anualment, uns 12 grams de sorra per metre quadrat a França o Espanya, tot i que alguns dels episodis poden aportar-ne molt més. El 2004 l’illa de Còrsega va quedar literalment submergida per la sorra amb prop de 500.000 tones abocades en un dia. Un episodi sense precedents, al qual va seguir una primavera especialment fèrtil. Un estudi internacional publicat l’any 2006 va demostrar que a la conca amazònica aquestes partícules saharianes són la principal font de minerals que proporcionen a la selva nutrients essencials.
Malgrat tot, un increment de la calitja pot ser perillós, ja que pot incrementar els casos hospitalaris per problemes respiratoris (tos, manca d’aire, mucositats...). En casos de màxima intensitat es recomana sortir el mínim possible, utilitzar mascareta, no fer exercici a l’aire lliure i hidratar-se. Si es presenten dificultats respiratòries, sobretot en casos de persones amb problemes pulmonars o cardiovasculars, cal anar al metge.