La seva recollida està regulada i cal autorització
La genciana vera, o groga, és una herba perenne força gran, que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada. L’arrel és forta i carnosa, i la tija és gruixuda (fa uns 2 centímetres de diàmetre), cilíndrica i buida per dins. Les fulles neixen oposades l’una davant de l’altra i acoblades en el que s’anomena una beina. Són força grans, poden arribar a fer uns 30 centímetres de llarg per 15 d’ample, però disminueixen de mida a mesura que pugem per la tija. Tenen un to verd groguenc i cadascuna presenta entre 5 i 7 nervis molt destacats a l’anvers. Les flors són d’un color groc intens i es desenvolupen a la part superior de la tija formant grups d’entre 3 a 10 flors protegides per un parell de fulles.
La genciana vera floreix entre juny i agost. El fruit és una càpsula de forma ovoide amb nombroses llavors a l’interior. Tot i que té una certa preferència pels sòls calcaris, es distribueix de forma generosa per tots els Pirineus, normalment per sobre dels 1.000 metres d’altitud, als prats i herbeis relativament humits.
No obstant això, aquesta planta ha estat qualificada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com una espècie en perill en molts països europeus, entre els quals Albània, Alemanya o Portugal, sovint fruit de l’explotació que se n’ha fet per les seves propietats. A Andorra es troba classificada com a “espècie protegida” al reglament de flora protegida de 2021, i la seva recollida està regulada i necessita una autorització específica.
És una planta amb unes grans virtuts terapèutiques, sobretot les arrels. Tenen un gust amarg i contenen, entre altres substàncies, una gran quantitat de vitamines, sals minerals, proteïnes, alcaloides, pigments... La recol·lecció de les arrels tradicionalment es du a terme a la tardor o fins i tot a la primavera, abans que la planta comenci a brotar. Es deixen assecar al sòl i posteriorment es guarden en recipients en indrets amb poca llum i secs.
La genciana s’utilitza per combatre problemes de l’estómac i el sistema digestiu en general. Es pot prendre tant abans de menjar, per fer venir gana, com després, per alleugerir digestions pesades o situacions flatulentes. També s’usa en casos d’insuficiència hepàtica, retenció de líquids i fins i tot per combatre moments de cansament. D’altra banda, les arrels també es fan servir per elaborar licors amargs. És ben conegut el vi de genciana, que s’elabora a partir del vi blanc. Normalment es pren com a aperitiu i també se li atribueixen propietats digestives. Tot i això, prendre genciana no és gaire recomanable per a aquelles persones amb úlcera o gastritis.
És molt important no confondre aquesta planta amb el veladre, que és tòxica mortal i amb la qual té similituds evidents que poden portar a la seva confusió. Sense flor poden arribar a assemblar-se, però cal fixar-se que la genciana té les fulles oposades!
*(Article extret de la revista Hàbitats de l’Institut d’Estudis Andorrans, publicat el primer semestre del 2006)
Andorra Recerca+Innovació*