Què és el veladre?

El veladre és una planta perenne de la família de les liliàcies que pot arribar a fer més d’un metre d’alçada. Està formada per un rizoma (tija subterrània) fort del qual surt una corona d’arrels de color ivori i de 4 a 5 mm de diàmetre. Les fulles són ovals, disposades de forma alternada i d’unes dimensions considerables que voregen els 25 centímetres i presenten una nervació paral·lela molt marcada.

Les flors, de color verd per fora i blanquinoses per dins i amb un pecíol molt curt que difícilment arriba a fer 1,5 centímetres, es disposen formant una panícula terminal. Els fruits són com unes càpsules que contenen les llavors. El veladre floreix a l’estiu i s’estén per tot el Pirineu, de forma continuada per les zones de prats humits i les vores de rierols, des dels 600 fins als 2.500 metres d’altitud.

La seva importància deriva del fet que és considerada una de les plantes més tòxiques d’Europa. Ingerir-ne només una quantitat no superior als 2 grams pot ser suficient per esdevenir mortal. De fet, simplement esnifar la planta pot produir diferents malalties a les mucoses nasals. El veladre conté un nombre important d’alcaloides tant a les arrels o al rizoma com a les fulles. La composició química de les arrels o el rizoma és molt complexa, tant que hi trobem representats l’1% de tots els alcaloides que podem trobar a la natura.

El nom comú de ballestera li ve del fet que antigament l’usaven per enverinar les fletxes de caça, però cal suposar que també es devia fer servir en algun moment per enverinar tot tipus de fletxes... De fet, la quantitat de noms comuns d’aquesta planta i la seva tipologia fa pensar que es tracta d’una espècie ben coneguda i reconeguda des de fa temps.

Tot i això, en el camp de la medicina s’ha arribat a utilitzar, en dosis molt controlades, com a tranquil·litzant per reduir la pressió sanguínia i el ritme cardíac. També és coneguda la seva utilització externa com a anestesiant per suavitzar els dolors reumàtics. En el camp de la veterinària s’empra per eliminar paràsits intestinals i problemes d’estómac. D’altra banda, se sap que antigament els ramaders del Pirineu en feien servir les fulles per netejar la brutícia del bestiar.

Tanmateix, per la seva perillositat, està totalment desaconsellat qualsevol ús. És una planta que cal conèixer bé i evitar-la. I sobretot, cal no confondre-la amb la genciana vera, o genciana groga, amb la que té semblances. Sense flor, el veladre es distingeix de la genciana per les fulles alternes i la nervació marcada.