Les plantes paràsites

Igual com en altres entorns de la vida, també al món vegetal hi ha un grup d’individus que en lloc de generar-se la seva pròpia alimentació i viure de forma autònoma, aprofiten la feina feta per altres plantes per viure sense gens o molt menys esforç.

Les plantes necessiten una molècula concreta i de color verd: la clorofil·la.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Igual com en altres entorns de la vida, també al món vegetal hi ha un grup d’individus que en lloc de generar-se la seva pròpia alimentació i viure de forma autònoma, aprofiten la feina feta per altres plantes per viure sense gens o molt menys esforç.En aquest article avui us parlem de les plantes paràsites.

El món vegetal té una alimentació autòtrofa, és a dir, a partir de l’energia de la llum i les partícules de diòxid de carboni presents a l’aire són capaces de generar la font d’alimentació i creixement. És un sistema metabòlic complex i totalment diferent de d’animals o altres organismes. Per fer la fotosíntesi, les plantes necessiten una molècula concreta i de color verd: la clorofil·la.

Però, heu trobat mai una planta totalment blanca? L’absència de clorofil·la visible ja és un indicador bastant fiable que ens trobem davant d’una planta paràsita. Es coneix que aproximadament l’1% de les espècies vegetals han desenvolupat la capacitat de parasitar altres plantes.

És el cas, per exemple, del gènere Rhinanthus, anomenada herba esquellera o cresta de gall pel so dels seus fruits al moviment del vent o la seva anatomia. Aquesta planta que creix a vegades molt abundantment als prats de dall i a les pastures de muntanya, té un lleuger to verdós però en domina el groc de les seves flors i fruits inflats. Es coneix que pot parasitar un ampli rang d’espècies (fins a 63 de conegudes!) però es beneficia sobretot de plantes de creixement ràpid com gramínies i plantes amb abundants nutrients, com les lleguminoses.

També posem avui el focus a l’espàrrec bord –Monotropa hypopitys– una petita planta blanca que viu als boscos humits de coníferes i que no és gaire comuna. En el seu cas, l’organisme que li proporciona l’aliment són fongs, amb els quals es comunica per les arrels i que a la vegada fan micorrizes amb els arbres propers. El que podem trobar-nos al bosc és la tija carnosa i blanca (com un espàrrec) que transporta una espiga de flors blanques amb tons grocs o vermellosos i amb pilositat.

Altres plantes que tenim a Andorra i que són paràsites són les del gènere Orobanche, anomenades frares, també el frare de verneda (Lathraea clandestina) una flor de ribera de la qual només es veu la flor lila-rosa a la primavera i moltes altres de les que us parlarem potser en un altre article.

L'organisme que li proporciona l'aliment són fongs.

tracking