Què és el dret digital?

Em considero una persona privilegiada. Nascuda el 1974, soc part d’una generació que ha viscut el naixement del món digital i que ara viu el seu desenvolupament exponencial. Encara recordo el dia en què, a primer de Dret a la Universitat de Barcelona l’any 1992, van instal·lar un parell d’ordinadors per als estudiants en una sala fosca al final d’un passadís. Crec recordar que eren dos PC d’IBM amb un sistema operatiu DOS que es visualitzava en una pantalla negra, amb caràcters de color verd fosforescent. Els estudiants estàvem absolutament astorats, tot plegat ens semblava d’un altre món.

En llicenciar-me, la meva altra vocació, la música, em va portar a dedicar-me als drets de propietat intel·lectual i industrial, que en aquell moment conformaven l’única branca del dret que tenia alguna cosa a veure amb el món digital, per allò de la protecció de programes d’ordinador via drets d’autor i la protecció d’equips i altres invencions via drets de patent. I així, amb el pas dels anys, com la resta de col·legues friquis que també van optar per aquella branca del dret, de manera natural m’he anat trobant, entre altres, enmig de les branques del dret relacionades amb la protecció de dades personals, la societat de la informació, el big data, la identitat digital, els actius digitals, la ciberseguretat, els e-sports, la internet de les coses, la intel·ligència artificial, i ara..., per rematar, amb els ja més que famosos NFTs, l’èxit indecent dels quals a priori costa tant entendre.

En definitiva, tot això, què és? Doncs és el dret digital, una disciplina del Dret que ha nascut per donar respostes a situacions que succeeixen a l’espai digital, i que compta amb regulacions específiques. No obstant això, aquestes conviuen amb les regulacions relatives a disciplines tradicionals del Dret.

I a Andorra, quina és la salut del dret digital? Penso que és bona i que s’està treballant de valent perquè en breu sigui molt bona. Això, malgrat que és una disciplina del Dret que no pararà d’evolucionar entretant sorgeixin noves tecnologies i nous models de negoci i de relacions a l’espai digital.

A més de l’excel·lent normativa de què ja disposem, de la qual destaco la relativa a contractació electrònica i a l’activitat econòmica a l’espai digital, als serveis de confiança electrònica i a la protecció de dades personals –amb la nova llei aprovada el proppassat 28 d’octubre–, tenim al forn del Consell General una proposició de llei d’actius virtuals i un projecte de llei d’economia digital, emprenedoria i innovació que pretén regular nombroses qüestions que suposaran un nou impuls per al món digital, com ara, entre altres, autoritzacions d’immigració per a nòmades digitals, règims de sandbox i d’open data, i un marc per a la interoperabilitat. I, en paral·lel, el Govern acaba de crear l’Agència nacional de Ciberseguretat i està treballant en un marc normatiu més que complet en la matèria.

Des d’aquell dia del 1992, quan amb estupefacció i incredulitat em vaig trobar amb aquells dos ordinadors a la facultat de Dret, han passat gairebé trenta anys. Poc temps per tant o molt temps per poc? Future is now.