Acollir la Misericòrdia de Déu

Per això tornem avui a llegir la introducció de l’evangeli de Joan. S’hi fan dues afirmacions bàsiques. La primera afirmació és aquesta: la Paraula de Déu s’ha fet carn. Déu no ha estat callat, tancat per sempre en el seu misteri. Ens ha parlat. Però no se’ns ha revelat per mitjà de conceptes i doctrines sublims. La seva Paraula s’ha encarnat en la vida entranyable de Jesús perquè la puguin entendre i acollir fins als més senzills. La segona afirmació diu així: a Déu ningú no l’ha vist mai. El Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha donat a conèixer. Els teòlegs parlen molt de Déu, però cap d’ells ho ha vist. Els dirigents religiosos i els predicadors parlem d’Ell amb seguretat, però cap de nosaltres ha vist el seu rostre. Només Jesús, el Fill únic del Pare, ens ha explicat com és Déu, com ens estima i com busca construir un món més humà, més just i pacífic per a tothom. Aquestes dues afirmacions estan en el rerefons del programa renovador del Papa Francesc. Per això busca una Església arrelada en l’Evangeli de Jesús, sense enredar-nos en doctrines o costums, sinó directament lligades al nucli de l’Evangeli. Si no ho fem així, no serà l’Evangeli el que s’anunciï, sinó alguns accents doctrinals o morals que procedeixen de determinades opcions ideològiques. Només en Jesús se’ns ha revelat la misericòrdia de Déu. Per això, hem de tornar a la força transformadora del primer anunci evangèlic, sense eclipsar la Bona Notícia de Jesús i sense obsessionar-nos per una multitud de doctrines que s’intenta imposar a força d’insistència. El Papa pensa en una Església en què l’Evangeli pugui recuperar la seva força d’atracció i actualitat. Per això, ens convida a recuperar la frescor original de l’Evangeli, com el més bell, el més gran, el més atractiu i, al mateix temps, el més necessari, sense tancar Jesús en els nostres esquemes.