‘He mirat aquesta terra’

Amb els ulls sempre oberts he mirat durant cinquanta anys aquesta terra i m’he enamorat de Meritxell, que representa una part essencial de la meva vida. De la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra, brolla una joia interior que duu la voluntat de transmetre a qui estimo. El 17 de desembre a l’auditori del Palau de Gel d’Andorra, a Canillo, ple de gom a gom, visualitzava el meu enamorament a aquesta ter­ra. En Josep Mandicó, cònsol major de Canillo, la il·lustradora Pilarín Bayés, la Mònica de l’Editorial Mediterrània i en Vicenç Mateu, síndic general, tots a la taula presidencial, foren testimonis de la meva confessió d’amor sense rubor a Meritxell, de la qual La Petita Història de Meritxell n’és l’aval. La meva revelació del secret que la gavernera és l’ànima dels andorrans, en fou la melodia de l’emotiva vetllada com ho és a cadascuna de les pàgines de La Petita Història de Meritxell. Dins la humilitat del llibre, hi deixo constància de tot allò que penso, anhelo i més estimo. Dimecres, 6 de gener, farà anys que enmig d’una gran nevada la gavernera verda fulla i flor tragué (dels Goigs de la Mare de Déu de Meritxell). Quan entrem a la vella església de Meritxell, anomenada pel Patrimoni Nacional, Meritxell Memòria, hi llegim la llegenda ornada d’un cel a punt de nevar i d’una gran gavernera florida, tot en una artística fotografia, Lo 6 de gener... La bella imatge que en La Petita Història descric a la mainada davant de l’oratori de la gavernera, apareix en el mateix segle de la signatura dels Pariatges (any 1278) que donen a llum l’ànima del poble andorrà. Andorra al llarg i ample dels vuit segles d’història n’ha vist de tots colors, de verdes i de madures: pobresa, emigracions, baralles entre progressistes i conservadors, canvis estructurals que costaren molt de pair a la gent del camp. Quan els torbs semblava que s’emportarien el país, l’ànima andorrana ha florit tots els anys en la gavernera de Meritxell. El síndic general Nicolau Duedra creia en la força de la gavernera. Convoca els consellers. Davant la il·lustre assemblea, aixeca un ram de gavernera i amb la divisa Virtus Unita Fortior crida a la unitat per fer front a la crisi de la indústria del ferro, a la revolta dels cabalers que han d’anar a buscar-se la vida més enllà de les fronteres i proposa que la Mare de Déu sigui proclamada patrona d’Andorra. Totes les mares són creadores de comunió. La Mare de Déu de Meritxell és declarada per unanimitat patrona d’Andorra, el 24 d’octubre de 1873. El cònsol de Canillo és enviat al Vaticà –ressegueixo pàgina per pàgina La Petita Història– amb un ram de gavernera (l’ànima d’Andorra), un cistell de llonganisses de Canillo per demanar al Papa la permissió de la coronació canònica de la patrona d’Andorra. El 13 de maig del 1915 el bisbe copríncep Bell-lloch rep el rescripte. Escriu la lletra de l’Himne Nacional de Meritxell la gran Mare per a la festa. El músic lauredià mossèn Marfany hi posa la música. Però, la gavernera està mústia. Hi ha guerra a Europa. La gent es mata. Andorra espera la pau per acomplir el rescripte del Papa. El 8 de setembre del 1921 el cardenal Vidal i Barraquer corona al cambril la Mare de Déu de Meritxell. El poble aplaudeix. L’orfeó manresà canta el Te Deum. El cardenal contempla la gavernera: “Malgrat la pluja que ha caigut a bots i barrals, la devoció dels andorrans no sols no s’ha aigualit sinó que s’ha encès encara més” ( del diari La Veu de Catalunya, setembre del 1921). La nit més trista dels meus 50 anys a Meritxell fou la del 8 al 9 de setembre del 1972. El foc ens arravatà el que més estimàvem. La gavernera una vegada més florí de bell nou. De la pira en sorgeix el nou santuari. El 8 de setembre del 1974, el bisbe Martí beneeix la primera pedra que col·loca el síndic Julià Reig. El 8 de setembre del 1976 el bisbe Martí consagra l’altar de l’església del nou santuari, essent testimoni d’honor l’esposa del Copríncep francès Giscard d’Estaing, tots els consolats amb els seus ciutadans de les set parròquies i els sacerdots de l’Església de les Valls. El 8 de setembre del 2015 brillen esplendo- rosament les gaverneres en ser nomenat el santuarri, basílica, en commemoració del rescripte del 13 de maig del 1915 en què es concedien els poders per a la coronació com a patrona d’Andorra. Sóc molt feliç de declarar el meu amor a Meritxell en un moment en què l’escala de valors ha canviat en els joves, i també en la societat andorrana, la manera d’entendre la vida. Sóc feliç de posar a l’abast dels infants la Mare de Déu de Meritxell i tot allò que Ella significa per a Andorra, i també per agermanar la casa de la Mare, santuari de Meritxell, amb la dels fills, AINA. Una carta a Ses Majestats els Reis. El 6 de gener, diada de Reis, florí la gavernera. Que el Reis portin a tots els infants d’Andorra La Petita Història de Meritxell. Contemplo la meva Confident i el seu Fill a la falda que duu un llibre a la mà. Serà que Ses Majestats els Reis li han fet do de La Petita Història de Meritxell de la Pilarín i de mossèn Ramon?