Roben els exàmens dels ordinadors per aprovar

És el cas de dos estudiants andalusos d’una facultat de medicina de Còrdova (Andalusia) que fa temps que havien accedit, de nit i de forma furtiva, al departament corresponent de la seva facultat accedint als ordinadors dels professors per copiar les preguntes i respostes dels exàmens de farmacologia que s’havien de fer. Com podeu suposar, ells, que no aprovaven mai i treien notes molt baixes, van obtenir als exàmens corresponents unes notes que no baixaven del 9,5. Les millors de tota la promoció. Poc s’imaginaven que aquella trapelleria els portaria greus conseqüències. De fet, si ho analitzem fredament, veurem que no van ser gaire llestos perquè els professors, en veure el canvi miraculós dels qui no aprovaven ni amb fum de sabatots, van sospitar, i això els posà sobre la pista. Van investigar què podia haver passar fins que s’ha descobert el pastel. Segons les informacions que hem consultat, com que ells col·laboraven amb el professor del seu departament van poder tenir accés a la clau personal –secreta– de l’ordinador i d’aquesta forma saber les preguntes i les respostes dels exàmens. Així de fàcil (que se sàpiga no ho van dir a ningú més. Podien haver convertit el robatori en un bon negoci.) Aquests dos alumnes van ser expedientats i bo i que en un principi va semblar que era una simple bretolada, tal com va dictaminar la defensora universitària, han acabat essent expulsats definitivament de la facultat. La societat s’ha estalviat de tenir dos llicenciats que no sabien ni un borrall de medicina. Què hauria pogut passar si per culpa seva haguessin obtingut el títol i amb la seva inexperiència provocat alguna desgràcia? Sortosament van ser enxampats i castigats. Aquest cas em porta a pensar què podria succeir (ha passat alguna vegada?) si en qualsevol carrera hom pogués aprovar els exàmens gràcies a saber les preguntes i les respostes? De treure unes notes excel·lents però desconeixent l’ABC de la carrera? Podria ser arquitecte, metge, advocat, notari, psicòleg, economista, oftalmòleg, etcètera, i no saber realment res. Potencialment seria com una bomba de rellotgeria que podria causar alguna desgràcia en un moment donat. Sortosament en el cas que ens ocupa va funcionar l’esperit professional dels professors, els controls, els filtres, i es va tallar l’hemorràgia. La impostura. Els metges que feien de professors es van adonar que no quadrava que dos estudiants mediocres, que no aprovaven ni a la de tres, de cop i volta experimentessin un canvi espectacular. Si de males notes s’haguessin acontentat a millorar-les una mica potser tindríem dos delinqüents amb la llicència professional a la butxaca que podrien causar alguna desgràcia a costa d’algun pacient que s’hagués posat a les seves mans pensant-se que eren dos llicenciats com Déu mana. Però no ho sabeu tot d’aquest cas. Resulta que un d’aquests dos delinqüents en lloc de no posar els peus mai més a la facultat que els havia expulsat va tenir la barra de presentar-se a la convocatòria de setembre per aprovar l’assignatura que, després de la sanció, va ser qualificada am la nota mínima: zero. Però tampoc va colar aquest nou intent de sortir-se amb la seva. Encara que aquesta vegada no sabia les respostes de l’examen. Com deia abans, la societat –en aquest cas que ens ocupa– s’ha lliurat que dos estafadors puguin passar com a metges sense ser-ho. Alegrem-nos que els controls i el sentit comú hagin estat eficaços –potser una mica lents però al cap i a la fi eficients–, la qual cosa dóna confiança a la societat que qui obté una titulació acadèmica és perquè realment se la mereix.