Queralt

I tu marxaves, Queralt. En les tolletes del paviment de pedres de davant de la catedral, a la plaça dels Oms, l’aiguaneu hi gotejava, daurada per la llum dels fanals que s’encenien. Aquelles gotes, cadascuna, ens portaven el teu nom..., Queralt, Queralt, Queralt, com una canticela silent però molt viva alhora. Els teus familiars, les filles, les germanes, els germans, les cu-­nyades, els cosins Parramon de la Vansa, el Pep, que t’estima, els amics, ens acomiadàvem sabent-te absent i tanmateix, ben propera. Has marxat però quedes aquí, Queralt, i et sabem en el teu desig, com escrius en el poema que ens recorda, que ens relliga a tu: “Si em perdo busqueu-me a les muntanyes. On cada racó és nou i és diferent del tot. Miratge de mil verds, de mil mons diferents, paisatges de colors que canvien cada cop. Si em perdo és perquè estic badant en qualsevol racó, voltada per un món que desperta els sentits que desvetlla passions.” Recordo ara el jorn d’excursió compartit amb tu i altra colla, de fa una desena d’anys, entre Ars i Solanell, tot passant pel Ras de Conques i Roca Castellana. I encara sento la teva veu, i et veig els ulls i la mirada, atent i curiosa per tot, per les plantes i els arbres, pels ocells, pel rocam, per saber de la gent, dels cortals, dels pobles, de les fonts, dels rierols. T’hi veig Queralt, asseguda i mirant des dels caps de serra l’Urgellet i els altres serrats que li fan corona. I, glatint-te el cor, mirant-te també, allà a la Seu, l’edifici nou de l’escola La Valira, on hi deixes afanys i amistats i vida. I, sentidament i volguda, et faig, et veig, t’imagino a Alinyà, on hi vas viure la joventut com a mestra i on t’estimen i et recorden. Dimarts, hi eren molts, també. Et portaven la Roca de la Pena i els espadats del Congost i el sol antic de sant Ponç i la vivor de l’Aiguaneix i la pau de Planegilla. Hi vas conviure i, com a mestra, vas fer molt més que ensenyar, vas fer que els xics aprenguessin dels grans l’estima a la terra, al bressol i que els grans se l’estimessin encara més. Aquell treball Ara fa 70 anys de fets i coses de la vall d’Alinyà realitzat el curs 1987-1988 amb els alumnes de l’escola, és una preuada lliçó de les que no es troben escrites als llibres: “En aquells temps hi havia 8 ramats: 2 a l’Alzina, 1 a Caubet, 3 a les Sorts, 1 a Forn, les cabres del Gabatxó i un anys les del Benito de Forn. Els homes anaven a buscar les bigues bones dels pallers o les cases i dels camations (pal llarg de la reu que s’estaca a l’animal) a la Cadolla Verda i a l’Ordiet. Avui la gent continua fent de pagès. Hi ha tres ramats, vaques, una granja de porcs, una de conills i es continua cultivant els trumfos, el gra i el farratge. Ja hi ha uns quants cotxes i tractors i també la rubia del Federico que va cada dimarts a mercat a la Seu”. Ho van fer els 10 alumnes, molts d’ells germans, que tenies, Queralt, a l’escola. El Joan i el Manel Tarrés Obiols; la Pilar Simon Bullich; el Pau Casals Casals; el Carles, l’Eduard, la Montserrat i la Paquita Puit Casals; el Lluís i la Maria Alba Betriu Sabata. Acabaven el recull, tan valuós, així: “La nostra vall és molt bonica. A l’hivern es veu la neu des de les finestres i el cel sol ser blau. A l’estiu hi fa calor, però mai no s’acaba l’ombra dels arbres ni l’aigua de les fonts.” Sotja la neu Queralt, i solca el cel i ombreja i beu aigua de les fonts. I escriu-nos poemes, els teus versos sorgits en l’intimitat a vegades, altres en l’espai obert i comú que ens fa ser a tots. Escrivies, recollida, pensant en les teves filles Martina, Neus i Anna, el poema Nenes. “Dormiu!/ Segur que sentiu/ la pau de la nit/ i la passió del son./ Avui els llits són buits/ i el riu fa soroll./ Em vénen records/ de mans de cotó/ i sento fluixet/ rondinar el meu nom./ Voldria que sempre/ esteu on esteu/ trobeu unes mans/ bones i suaus/ que us facin sentir/ que no hi ha foscor.” I ens fas mirar, amb la teva mirada que espurneja el somriure, la Lluna de nit, la Llunassa del cel: “Llunassa del cel/ que surts amatent/ rere les muntanyes. /Llunassa de gel/ que mires silent/ la plana i la Seu./ Llunassa lluent/ que atreus cap a tu/ totes les mirades./ Llunassa d’argent/ que planes damunt/ de totes les ànimes./ Llunassa que veig/ baixant pel passeig/ damunt el Cadí:/ ampla com el món/ lluent com el foc/ ardent com el gel./ I em ve esgar­rifances.”