Somiador de felicitat per al 2016
La felicitat no ve mai de l’exterior. Cal cercar-la al cor de cadascú. Ser feliç depèn d’un mateix
Parlen en nom de tots o sols pensen en la seva vida personal? Els companys del joc de la botifarra al local social de la gent gran acoloreixen la felicitació: “Si el 2016 és igual que el 2015, ja ens podem donar per satisfets.” Els sociòlegs furguen en la nostra felicitat. Realitzen entrevistes a més d’un milió de persones compreses entre els 13 i els 96 anys. El resultat publicat a la revista Social-Psychological an Personality Science ens deixa torbat, per no dir atordits. S’hi afirma que el sentiment subjectiu de felicitat va disminuint a mesura que ens anem fent grans, a partir dels 30 anys. Aleshores la felicitat de què gaudeixen per haver ascendit els cims de 70, 75 o més anys és un miratge de la imaginació de les persones amb cabells blancs o amb calba? Feliç any nou! Rumio sobre la felicitat del 2016. La felicitat no ve mai de l’exterior. Cal cercar-la en el cor de cadascú. Ser feliç només depèn d’un mateix. L’any 2016 serà l’any de Ramon Llull en celebrar el 700 aniversari de la seva mort. Els lul·lians han après del seu mestre el que és ser feliç, gràcies a les dificultats. Escriuen: “Llull, home del seu temps, el va saber estimar.” Llull aprofità cada circumstància per comprometre’s amb un món de contradiccions del qual emergia en el seu cor altres oportunitats per a una gran, única, definitiva curulla: estimar. Llull resava en el Cant de Ramon 1299: “Vull morir en pèlag d’amor.” La felicitació de la Carme Pons de Bellcaire inicia l’any lul·lià amb les paraules amb les quals el beat Ramon Llul pouava la seva felicitat: “Caritat és virtut major ab què hom ama el Déu Amor en amant son proïsme.” El camí és la felicitat. Guanyar el cim és la llibertat. Caminant ascendint devers el cim de la llibertat dóna la felicitat, malgrat totes les costerudes tarteres que hom troba tot pujant. Els exmonitors Jaume i Maria es conegueren aquells estius que altruísticament regalaven els seus dies de vacances als infants i adolescents. Els dos eren uns mestres pel que fa a l’educació en el lleure. Ara són pares de família. Han retornat a la casa per unes breus vacances de neu. Ens pregunta el Jaume: “Quan plantàveu els anys vuitanta aquelles tendes de campanya al prat de Sant Joan de Caselles ja somiàveu l’AINA d’avui?” La felicitat és fer camí pas a pas, amb els ulls ben oberts i les oïdes destapades als signes i necessitats dels temps. El mateix camí t’assenyala el camí. Donem gràcies a Déu perquè les dificultats i els pals a les rodes ens han fet més forts i agosarats. I sobretot, han aconseguit que els monitors i monitores es donessin la mà per no perdre’s i per sumar energies. Ho han cantat mil vegades: “Fent camí per la vida / ens tocarà menjar la pols... el camí és la joia i l’esperit / la força del crit / que em guia endavant / tan lleuger com el pas / dels meus companys.” L’AINA és el resultat d’un llarg camí de felicitat. Portem al cor el perfum del Nadal. Els carrers i places de les set parròquies encara el festegen amb mil colors de llums. El poema de Nadal de Josep Maria de Segarra canta davant el Nadó que un dia predicarà: “Jo sóc el Camí”: “Un camí? quina paraula més curta de dir. Un camí quina cosa més llarga a seguir. Tots els camins van a Roma, però no van a Betlem. Per anar Betlem sols hi ha un camí. Un camí que significa humilitat, un renunciament a fi de bé. El camí dret amb el sac de gemecs i la flauta... a Betlem ha nascut l’Infant.” Contemplo la meva Confident de camí de Natzaret a Betlem; de Betlem a Egipte; d’Egipte a Natzaret; de Natzaret al camí del Calvari i de la Pentecosta a Jerusalem. Camins d’Amor. Camins de felicitat: “El senyor ha fet en Mi meravelles”. El poeta Màrius Sampere avisa els qui volen ser feliços caminant: “Sols el diner i la utilitat guien el present.” El camí emboirat per una societat virtual, desorientador pel trasbals de valor en el meu poble em fa aixecar la mirada envers l’Orient d’on vénen caminant Ses Majestats els Reis Mags. Els espero amb la carta als Reis a la mà on demano per omplir la motxilla amb tots els consells necessaris per fer camí. Per ser feliç.