Com més armes, més inseguretat

Sembla que són, segons diu l’informatiu d’última hora, tres persones fortament armades, dues de les quals una parella que tenia armes a casa seva. I el president dels EUA, Barack Obama –partidari de cert control de la venda d’armes–, lamenta la seva impotència a posar una mica de seny en un dels temes més roents de la societat nord-americana. Però el lobby armamentista és tan fort que no es deixa trepitjar, malgrat que els atemptats com del que estem parlant se succeeixin de manera massa quotidiana. Defensen el principi que “com més armes més seguretat”. Quan és just tot el contrari. Obama ha dit que als EUA una matança com la que estem lamentant és un fet massa habitual i no pas esporàdic. I que “ara tenim un patró de tirotejos massius sense comparació en cap altra part del món”. Que cal aconseguir que no ho sigui, sinó quelcom inusual, esporàdic. Els EUA són un país diferent als altres, ha vingut a dir. Ell veu que el seu mandat s’acaba i que deixarà la Casa Blanca sense haver aconseguit parar els peus al lobby armamentista. Recordo haver llegit, fa poc, davant dels recents atemptats gihadistes a París, que algun defensor de les armes americà va dir que “si els francesos víctimes haguessin anat armats s’haurien pogut defensar”. És a dir, que com més armes, millor. A Europa, per sort –penso jo–, la cultura armamentista és ben diferent. Aquí tenim clar que les armes no es poden posar a la venda com si d’un mòbil es tractés. Cal cert control per evitar que la seva proliferació vagi a parar en mans de potencials delinqüents que acabin metrallant innocents, com acaba de passar en aquest centre de discapacitats de San Bernardino (Califòrnia). La violència engendra violència, diu una frase popular. I és veritat. I no defenso una posició idealista, sense criteri. Puc acceptar que en certes circumstàncies hom tingui una arma a prop. Poso per exemple aquestes famílies que viuen apartades del nucli urbà, en una urbanització, per exemple, on un bon (mal) dia poden rebre la visita d’algun o alguns delinqüents que emparant-se en la manca de veïnat puguin assaltar una casa per robar i maltractar els seus habitants. En aquests casos puc entendre que hom se senti més segur si té una arma de foc, per si de cas. Però sempre que sigui una persona que estigui autoritzada a tenir-la. Que el qui la tingui sàpiga que està controlat i que en un moment donat pot haver de donar-ne comptes. La Unió Europea, pel que fa a la venda d’armes té normes molt més restrictives que no pas els Estats Units, i bo i així passen desgràcies. Recordem l’afer d’un pertorbat a Oslo. És impossible evitar que hi hagi persones o col·lectius que puguin prendre’s la llei pel seu compte i fer mal als veïns, a la localitat o a la humanitat, allà on creguin que poden tenir un ressò més rellevant. Els Estats Units, tan admirats per moltes coses, en aquest punt tenen els peus de fang. En mala hora van sacralitzar el dret a tenir armes i així ens trobem cada dos per tres lamentant massacres d’il·luminats, de malalts mentals que en molts casos vomiten la seva bilis sobre innocents que res tenien a veure amb les causes de la seva demència. Crec que el president Obama es mereixeria deixar la presidència del país posant una mica d’ordre en aquest mercat de Calaf i legislar una normativa –com a mínim–, per la qual comprar una arma no estigui a l’abast de tot­hom com passa ara mateix. La llei de l’Oest, on tothom podia lluir un parell de pistoles, potser va ser útil en determinats moments de la història dels EUA però en ple segle XXI això no s’aguanta ni amb pinces. Ja sé que hi haurà qui defensi tot el contrari. Però queda diàfanament demostrat que –per exemple– a Europa no hi ha tants casos com als EUA. Possiblement que a París –posem pel cas– si els innocents que hi van morir haguessin anat armats podrien haver repel·lit els atacs. Però ben segur que al llarg de tot l’any hi hauria hagut més casos com el de Califòrnia que ara lamentem. La conclusió final ens referma que als Estats Units cal controlar la venda d’armes. Tant de bo que Obama pugui marxar tranquil·lament a casa seva havent pogut posar les bases del sentit comú pel que fa a les armes en aquest gran país que són els Estats Units.