El transport, la clau contra el canvi climàtic

Les projeccions realitzades per l’Agència Internacional de l’Energia estimen que la tendència de creixement es mantindrà almenys fins al 2035 sempre que no s’apliquin mesures dràstiques per corregir-ho. En el marc europeu, el sector del transport representa més del 30% del consum d’energia final i és el sector amb un major creixement tant en l’ús d’energia com en emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest context aporta algunes pistes del paper fonamental que indefugiblement haurà de jugar aquest sector en la lluita contra el canvi climàtic. Tot i que de forma no vinculant, l’acord de la 21a conferència de les parts (COP21) sobre canvi climàtic celebrada a París durant el desembre passat és el primer que aconsegueix comprometre tots els estats a emprendre mesures contra l’escalfament global. Estableix com a objectiu aconseguir que l’augment de temperatura global es mantingui per sota dels 2 graus i compromet els signataris a realitzar esforços per limitar aquest augment a 1,5 graus en comparació amb l’era preindustrial. Per assolir aquest repte, els països s’han compromès a revisar cada cinc anys els objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. A dia d’avui, 160 dels 195 països signataris del conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic ja ho han fet. En aquesta mateixa línia, Andorra s’ha compromès a reduir les seves emissions en un 37% fins al 2030 respecte de l’escenari de referència. Tenint en compte que el transport és responsable del 50% de les emissions de diòxid de carboni del país, caldrà dedicar esforços importants a implementar polítiques focalitzades en la transformació d’aquest sector. A diferència d’altres àmbits com l’industrial o el residencial, en l’actualitat el transport depèn gairebé en la seva totalitat del petroli. Aquesta és, al meu parer, la principal feblesa del sector tant en termes de seguretat energètica com de sostenibilitat ambiental. En aquest sentit, la nova Llei de foment del vehicle elèctric és un primer pas per avançar cap a la diversificació de fonts energètiques del sector i per tant cap a una major sostenibilitat. Les subvencions per a l’adquisició de vehicles elèctrics o híbrids endollables del proper pla Engega ajudaran a fer que guanyin protagonisme en un parc de turismes on actualment juguen un paper testimonial. Serà important animar a fer el pas cap a la mobilitat elèctrica no només els particulars, sinó també els transportistes, ja que aquests són els que realitzen més quilòmetres i, per tant, el benefici d’electrificar les seves flotes és major. A més dels beneficis ja anunciats per als conductors de vehicles elèctrics com l’accés al carril bus o l’exempció de la taxa sobre la tinença de vehicles, caldrà assegurar un cost de recàrrega competitiu. Una opció interessant seria fer-ho a través d’una tarifa nocturna, amb la qual evitaríem incrementar els pics de consum elèctric que es donen en hores diürnes. Tot i que la recent ampliació de la capacitat nacional d’importació fa que la saturació de les línies de transport d’electricitat sigui un factor menys crític, la introducció de comptadors elèctrics específics per a la recàrrega dels automòbils permetria controlar i gestionar l’increment de consum provocat per l’entrada progressiva de nous vehicles elèctrics. D’altra banda, és important recordar que l’estalvi d’emissions aportat pels vehicles elèctrics està íntimament lligat a l’origen de l’electricitat que consumim. Així doncs, cal lligar la introducció del vehicle elèctric a la priorització i suport a les energies renovables aconseguint d’aquesta manera maximitzar els beneficis mediambientals. Hem de ser conscients, però, que la introducció de vehicles elèctrics no serà l’única mesura a aplicar en el sector del transport per assolir els objectius de reducció d’emissions amb els quals ens hem compromès. La disminució necessària és tan important que caldrà fer ús de totes les eines al nostre abast sense menystenir cap de les opcions disponibles. En aquest sentit, no hem d’oblidar-nos de mesures sobradament conegudes i primordials com seran potenciar el transport públic o els trajectes a peu i en bicicleta que, a més de l’important benefici mediambiental, aporten guanys addicionals com la millora de l’estat del trànsit de les nostres carreteres.