La necessària decència en política

I sí, ho he llegit bé; de fet, el relat del David Rios és tan clar com l’aigua. Amb el títol Encamp i el més difícil encara, ens explica l’augment de sou dels cònsols del comú d’Encamp, aprovat pel grup majoritari, i la retallada del sou dels consellers de comú, aprovat, és clar, també pels consellers de la majoria. La modificació dels sous arriba tot just a l’inici del mandat del nou equip comunal, i a ulls de la resta de mortals provoca una sensació de buidor –com si portéssim orelles de ruc–, quan no de decepció i fins i tot de rebuig, quan llegeixes els imports que perceben els cònsols després d’haver-se apujar la soldada un 7,2 per cent, sí, torneu a llegir, un 7,2 per cent. I la sensació de fer-ho amb tota la barra del món, apareix quan llegeixes que el sou dels consellers de comú s’han rebaixat un 14 per cent, sí, torneu-ho a llegir, un 14 per cent. El resultat és una retribució de 4.750 euros per als cònsols i 1.350 per als consellers de comú. Cal felicitar l’exposició feta pel David Rios, per dir les coses pel seu nom i contribuir a fer per assolir, d’una vegada per totes, actituds i tarannàs dels dirigents polítics que siguin honestes i decents. Un sou així, no amoroseix les relacions entre els ciutadans i els governants, ben al contrari, fa emergir un sentiment de vergonya aliena i un encastellament dels qui ho maneguen, talment com posats dalt del pedestal, mirant-se el poble per sobre de l’espatlla. Ja poden mirar de fer les coses amb equitat i sentit comú, les noves generacions de polítics que a poc a poc van ocupant els llocs dels qui ja han fet el seu camí durant anys i panys. Tant als llocs de responsabilitat dels comuns com al mateix Govern de l’Estat. Andorra, tocada per la crisi econòmica, ha de saber reaccionar i encarar el futur amb noves maneres de fer política, mirant de no malgastar i estalviant tant com es pugui. I, sobretot, amb valors humans, amb allò que emana del sentit de la justícia i de la responsabilitat. No és just, tornant a la puja i a la rebaixa dels sous al comú d’Encamp, això que uns, per més majoria i capacitat de decisió que tinguin, han fet. No és just i no és ètic. En altres paraules, no és bonic, més aviat és lleig. La reacció d’última hora, davant les critiques generalitzades, de renunciar a la tretzena paga els consellers de la majoria, fa evident que no devien tenir la consciència tranquil·la amb l’increment de sou i fan un pas enrere –a misses dites–, pretesament exculpatori. Demanar a les noves generacions de polítics un comportament més just i humil, no ens ha de fer caure tampoc a donar per bo qualsevol discurs abrandat i carregat massa sovint d’odi i animadversió cap als que no pensen igual que ells. Per posar un exemple, si escolteu els líders de la coalició Podem, sorgida a Espanya, per més joves que siguin, hi trobareu poques frases dites amb fonament i sentireu moltes expressions de tirar pel dret i no deixar res per verd, amanit tot amb un suposat comportament exemplar per part dels qui tant criden. Rascant una mica, però, aviat se’ls veu la cua i les maneres de fer, rebent diners –els seus líders, no pas els militants de base– de dictadures sud-americanes o de països que no respecten els drets humans, com ara l’Iran. I això és frau, frau tan evident com les martingales dels vells polítics, com ara Pujol i companyia, de partits siguin de dretes o d’esquerres, partidaris de l’all o de la ceba, tant se val, als qui la cobdícia els ha atrapat, als qui els ha pogut més la gola que la gana. Sortosament, la crisi econòmica, com totes les crisis, servirà per posar tantes coses al seu lloc i amb la mesura justa, que és allò que ennobleix els qui, elegits pel poble, presten un servei a la comunitat.