‘Emigrants i refugiats ens interpel·len’

En la nostra època, els fluxos migratoris estan en constant augment en totes les àrees del planera: refugiats i persones que s’escapen de la seva pròpia pàtria ens interpel·len a cadascú i a les col·lectivitats, desafiant la manera tradicional de viure i, de vegades, trastocant l’horitzó cultural i social dels països on arriben. Resoldre les necessitats primàries de la persona o de la família ha estat generalment la base comuna en les migracions que hem viscut fins ara. Aquests immigrats se’ls havia anomenat “fills i filles de la desesperació”. Ja el Papa Joan XXIII en la Pacem in Terris (1963) parla del respecte a la dignitat fonamental d’aquestes persones i en reconeix el seu dret a emigrar amb aquestes paraules: “Entre els drets de la persona humana, cal comptar el que cadascú pugui emigrar cap al país on espera poder atendre millor les seves necessitats i les dels seus. Per tant és deure de les autoritats admetre els estrangers que vinguin i afavorir els intents dels qui pretenguin integrar-se en un país nou”. (Pacem i Terris, número 106). Són els milers d’emigrants que, des de fa anys, arriben als nostres països, com un degoteig constant, en mitjans de transport precaris i massa vegades alguns perden la vida en la travessa. I ens cal parlar d’una altra realitat. L’augment de les migracions a causa de la inestabilitat social que colpeja àmplies regions del nostre món. S’hi veuen situacions de dramàtica inseguretat, de violència i extermini... No és estrany, doncs, que els pobres i abandonats madurin la idea de fugir vers una nova terra que els pugui oferir seguretat, juntament amb pa, dignitat i pau. Des de l’estiu passat, cada dia hem explicat a milers les persones que afronten riscos dramàtics amb l’intent de fugir d’una vida sense futur o amb supervivència incerta al seu país, aventurant-se vers el desconegut. Són els refugiats que durant tants dies han omplert les pàgines dels nostres diaris. La revelació bíblica abunda en passatges d’emigrants que cerquen millors condicions de vida, com els fills de Jacob que baixen a Egipte fugint de la fam. O la mateixa Sagrada Família que s’escapa de la fúria exterminadora del perseguidor Herodes. Emigrants i refugiats són els nostres germans que busquen una vida millor lluny de la pobresa, de la fam, de la violència o de la persecució. No és tal volta el desig de cadascun d’ells el de millorar les pròpies condicions de vida i d’obtenir un honest i legítim benestar per compartir amb les persones que estimen? Estimats germans i germanes emigrants i refugiats. En l’arrel de l’evangeli de la misericòrdia, la trobada i l’acolliment de l’altre s’entrecreuen amb la trobada i l’acollida de Déu. Acollir l’altre és acollir Déu en persona.