L’estrella per no ‘estrellar-se’ el 2016

Tots, xics i grans canillencs, han sortit al carrer per acollir Melcior, Gaspar i Baltasar que com a primer regal ens han deixat un pam de neu verge. La il·lusió dels infants i avis i àvies omplien de caliu el Palau de Gel d’Andorra, a Canillo, a les set de la tarda del 5 de gener del 2016. Veure de prop aquests poetes de la fe, personatges de creences profundes en un Regne de Veritat, de Justícia, d’Amor i de Pau, fa pessigolleig al cor. Poder ser acaronats per aquests entusiastes viatgers de l’esperança, font de fortalesa per seguir el camí a la recerca de qui és la Veritat, la Justícia, l’Amor i la Pau, ens humiteja la mirada. Als Reis Mags pelegrins de l’amor que és compartir, generositat, regals el preu dels quals és l’estimació, els demanem que ens deixin, a petició del Papa Francesc, el millor tresor que tenen, l’Estrella que ens mena a l’Infant. Contemplem el pampalluguejar de l’Estrella en la fosca de les nostres nits per caminar amb bon peu i bona marxa pel camí de l’any que acabem d’estrenar. 1. Ens diu l’Estrella: viure i deixar viure, fet comporta tenir un dia a la setmana només per a tu –o almenys, unes hores–. Necessitem mirar al nostre interior, preguntar-nos com va l’estimació, de què hem de donar gràcies, en què podem millorar. Urgeix enmig de tants sorolls mecànics, fer silenci per escoltar-nos. Dessestressats, asserenats ens convertirem en energia positiva com ho fan els artistes. La família, els companys de la feina i els amics ens ho agrairan. 2. L’Estrella ens mana: doneu-vos als altres. Tancar-se en l’egoisme és l’esterilitat. Obrir-se i conviure és una formació permanent. Aprendre el que sigui, on sigui, amb qui sigui, és divertit, estimulant, et dóna energia, et fa sentir millor. L’Estrella protegeix els joves asseguts entorn del foc de camp de Caina i de Tamarros. Els envia la seva Llum per combregar amb les flames. Els joves agraïts canten: “No has comptat mai les estrelles / quan la nit estén el vel...” És la cooperació i no la competència el gen d’avançar cap endavant. 3. L’Estrella ens aconsella: camineu pas a pas. L’Estrella és un referent. Es passeja sense pressa pel jardí estelat. Per què diem tantes vegades “no tinc temps”. L’activisme és una malaltia. Programar bé el dia dóna temps per a tot... també per ballar sota la pluja. Els ainistes li canten: “Cada dia un nou pas...” ja n’hi ha prou. Correm molt, massa segurament, amb el risc de no estar en cap lloc. 4. L’Estrella ens pidola: jugueu amb els infants. És difícil, però cal fer-ho. És la millor manera de dir sense paraules a la mainada que són el fonament de la nostra felicitat. Agraïts els nens i nenes canten a l’Estrella i companyes: “Elles fan les nits més belles...” 5. L’Estrella ens prega: seieu un àpat al dia a taula amb la família amb els mòbils tancats; amb els amics, seieu-hi un cop al mes. La taula és l’altar de casa que ens agermana tota la família. Quan deixem de seure en distensió a taula, aleshores comencen a sorgir els malentesos. Contemplant l’Estrella envoltada d’una multitud incomptable de companyes els joves se’n fan ressò, del missatge. Li canten: “No sabies que a la terra, tots els homes són germans / perquè dins les mateixes venes corre la mateixa sang...” 6. L’Estrella ens exigeix: ajudeu els joves. “Joves, busqueu l’Estrella”, completa el Papa Francesc. Que tinguin un lloc segur de dignitat i feina dins la societat. Que cerquin l’Estrella des de la cultura de l’esforç, de l’exercici de la bona administració tot amb l’estimació al lloc que viuen i a allò que tenen. Només d’aquesta manera s’obriran camí. 7. L’Estrella ens amonesta: tingueu cura de la naturalesa. Gaudim-la. Cantem: “Lloat sigueu, per la nostra mare terra...” com sant Francesc. 8. L’Estrella ens confia: concentreu-vos a veure les virtuts de totes les persones. D’aquesta manera no tindreu temps de murmurar, d’etiquetar, de destruir a cap ciutadà. Sobrevalorem les amenaces i no treballem prou les relacions amb la gent que ens rodeja. 9. L’Estrella ens fa aixecar el cap per contemplar el cel. Hi ha milions d’estrelles totes diferents que es passegem pel jardí del cel. L’Estrella ens confia: respecteu els qui pensen diferent. És la base del diàleg i del caminar junts. Hi ha un fet que ens uneix a tots: tots volem ser feliços. 10. Contemplo amb els Mags la bellesa de la meva Confident “vestida amb el sol, als peus la lluna i una corona d’estrelles al cap” (Llibre de l’Apocalipsi). L’Estrella féu dels Mags uns missatgers de la pau. Gràcies a la seva Diada, Ses Majestats continuen essent instruments de pau. La Confident em somriu: “Feliços els qui posen pau, seran anomenats fills de Déu.” Sembrem pau i recollirem pau. La Confident en fa do de l’Estrella que he demanat als Reis.