Les pàgines de la novel·la

Les dades generals són les següents: la mitjana per novel·la (tenint en compte les llistes de les novel·les més venudes) en l’actualitat és de 480 pàgines, molt superior a les 326 pàgines del 1995. Les novel·les actuals d’èxit són més llargues. Per tant, si et dediques a escriure, ep! Pensa en passar de les cinc-centes pàgines, o estàs abocat al fracàs. O potser no. L’estudi no mira més enrere en el temps, però posaria la mà al foc que si viatgem una mica cap al passat, les novel·les d’èxit encara eren més curtes. Cap als anys setanta, mitjan de segle i cap al segle passat encara s’escrivien bons llibres d’unes 250 pàgines. Poso com a exemple alguns títols: Demian, L’arbre de la ciència, El túnel o Madame Bovary. En qualsevol cas, com a escriptor em resulta difícil pensar en un nombre determinat de pàgines. Quan imagino una història no penso en l’espai que ocuparà. Puc tenir una primera idea que al final quasi mai resulta certa. Una altra cosa és el que prefereix el lector. Personalment, i exceptuant les veritables obres mestres en les quals l’extensió és poc important, prefereixo mil vegades la novel·la curta. Em produeix més plaer. No m’agrada viure massa temps acompanyat dels mateixos personatges. Per comparar-ho amb el cine i la televisió, m’agrada molt més una bona pel·lícula (Interestellar), que una sèrie televisiva per interessant que sigui (Breaking Bad). Prefereixo recrear dins meu una història durant dues hores que viure permanentment amb el neguit de què passarà durant moltes setmanes, sobretot perquè la llargària (amb comptades excepcions) quasi sempre acostuma a decebre. I, penso, el mateix passa amb els llibres, una novel·la llarga o és molt bona o té moltes possibilitats que acabi a la prestatgeria dels llibres oblidats. Sempre em canso abans d’un llibre llarg, que d’una història curta. I, sigui una o l’altra, si no m’agrada o perdo l’interès, per moltes o poques pàgines que portillegides, abandono la lectura sense cap tipus de remordiment. La història, sempre, d’ací a uns anys, tindrà un altra oportunitat. L’estudi té, al meu entendre, una petita mancança. José Manuel Lara (pare) va construir un imperi editorial venent molts llibres i la seva filosofia era aquesta: sobretot vendre llibres. Però en Lara ja ho sabia i coneixia la mancança a la qual em refereixo: que es venguin llibres no vol dir que es llegeixin. Traduït al català: la tendència és real o imposada per part de les editorials?