Empesos a fer camí units

AINA, a més d’oferir-los l’acollidor alberg, els facilita el suport informatiu i logístic. Enguany, eren trenta-vuit els joves participants. Comparteixen Bíblia i munta­nya. Ho contem en ocasió de la setmana de pregàries per la unió dels cristians, que començà el dia 18 de gener per cloure el 25. Andorra, un minúscul Estat dins del planeta Terra, no és estranya al món globalitzat. En són mostra les sis o més ONG que realitzen projectes als països més pobres entre els pobres. Els ciutadans de bon cor estem empesos a caminar units davant aquest món de terrorisme, atemptats, pors, inseguretats, refugiats, guerres, tancament de fronteres, escalfament climàtic. Allò més greu, les persones que moren de fam. Els camions d’aliments, que els seria d’ajuda com una gota d’aigua en el desert, tenen el pas barrat. Hi ha motius per desesperar-se! Com sortir-nos-en? El primer pas comença pel diàleg i la coexistència entre persones de diferents horitzons i religions. El diàleg és un imperatiu de la nostra fe. Encara no fa un mes, a Betlem cantaven Pau a les persones de bona voluntat. La fe és un do de Déu. Jesús, que ha vingut a fer la voluntat de Déu Pare de tots no va dir mai als romans que no hi tenien res a fer a Israel. Jesús tractà els samaritans de germans i els posà com a referent de solidaritat: “Feu com el Bon Samarità.” Jesús estimava els fariseus. I perquè els estimava els renyà durament per fer des de la religió teories per rebutjar l’altre tal com és. Jesús fou condemnat per unes autoritats que tenien la Bíblia a les mans. No existeix el diàleg entre religions. El diàleg és sempre entre persones. El segon pas és aprofundir la nostra fe en el Crist per reforçar la nostra identitat. Els cristians estem marcats per la diversitat. Envejo els joves cristians de l’església evangèlica que s’endinsen en el coneixement de la Bíblia dins els marc del lleure a la muntanya andorrana. Cada dia són més els pares i les mares que dubten a l’hora d’inscriure el fill@ a la catequesi. “No volem que tinguin influències”, s’excusen. Per un altre costat permeten que el fill@ passi 40 hores setmanals davant la tele. Tots sabem el pa que hi donen en les programacions de la mestressa de casa. El tercer pas el fa l’Estat de la nació que ha de progressar en el respecte dels drets de la consciència de cada persona. Els polítics han de protegir l’expressió de la fe dels creients, han de facilitar, des de la coexistència, el coneixement mutu. Em va plaure que el cap de Govern en funcions durant la campanya electoral visités els creients musulmans a la sala que els fa de mesquita. L’Estat ha de promoure un sistema de lleis que permeti a tots els creients viure l’ideal de totes les religions: Liberté, égalité, fraternité. Per caminar units, el pas sine qua non és estimar-nos. El primer petó de les persones que s’estimen es dóna amb la mirada. No són les paraules, i menys les explicacions, raonaments o discussions. L’estimació ens dóna la força i el coratge de sortir de casa nostra per trobar-nos amb l’altre. La mirada d’estimació és missatge de resposta, d’amistat. Ens fa viure la fe de manera més sensible. Davant Zaqueu, la Samaritana, la dona adúltera, el cec... Jesús inicia el diàleg amb una mirada d’amor que canvia de manera favorable les nostres relacions. AINA és un micropaís. Totes les creences, ideologies, classes socials... hi són acollides. Es conrea la convivència. Es respecta la fe que cada infant du de casa seva. Ens uneix el desig de Jesús: “La pau sigui amb vosaltres.” La pau és la nostra identitat. Cantem la pau. Quants malentesos ens estalviaríem si comencéssim per donar una mirada d’estimació a la persona que es troba al nostre davant! La meva Confident posseeix uns ulls molt grans que l’embelleixen. Ella ha sabut dialogar amb l’enviat de Déu, i Ella era tan plena d’amor que ha fet possible l’impossible. Ella, com tota mare, vol la germanor dels fills. Li prego que trobem la nostra força en la unitat, Virtus Unita Fortior. No tenim altra sortida cap endavant que la de caminar units.