‘Gràcies’

De fet, el lema triat per a cada jornada vol expressar amb poques paraules els continguts que es volen treballar o els objectius a assolir. El terme gràcies és expressió del resultat d’una actitud i de moltes situacions que hi ha en el seu rerefons i potser, per això, és suficient una paraula per a tot un eslògan. Personalment, m’agrada veure els pares ensenyant als fills a donar gràcies. Quantes vegades hem sentit preguntar als nens petits després que els hagin donat alguna cosa: què es diu? I sentim pronunciar, sovint amb veu fluixa i vergonyosa, aquesta paraula esperada. En aquesta jornada de la infància missionera es vol treballar amb els nens i nenes no tan sols aquest tipus de gratuïtat, com a fruit d’una bona educació, sinó també a ajudar-los a agrair ja sigui les coses que reben dels altres, les experiències viscudes, o altres aspectes que reben cada dia com un do de Déu. Més aviat, es tracta de viure la gratuïtat com una actitud constant perquè sempre trobarem motius per donar gràcies a Déu. Per això, es tracta de suscitar en els nens l’acció de gràcies també pel do de la creació, de la vida, de la fe, de ser petits missioners que portin l’alegria pel fet de creure en Jesús. Tenint present aquests objectius de la jornada entenem perfectament que podem educar els nostres infants a mantenir una constant acció de gràcies a Déu. Els hem d’ajudar a anar més enllà de ser agraïts de manera puntual per haver rebut alguna cosa o perquè durant el dia ha succeït algun fet positiu. Educar-los a ser agraïts sempre, de manera continuada i no només quan passi alguna cosa bona, requereix l’esforç d’obrir els ulls per descobrir tot el que som i tot el que Déu està fent en nosaltres. No ens quedem en un nivell únicament material per fer el nostre agraïment encara que molt probablement ens resulti més fàcil. Sapiguem aprofundir en tot el que el som cadascú de nosaltres, en el que hem rebut a la nostra vida de fe. Ensenyar-ho als infants demana, necessàriament, que els més grans no tan sols ho hem descobert, sinó que cada dia diguem a Déu “gràcies” encara que sigui només una paraula però que realment expressi tota una actitud.