La PIME no signarà un xec en blanc a Govern (i II)

I la responsabilitat és de persones amb noms i cognoms. Són les mateixes que avui dia ens volen donar lliçons per no haver de pagar impostos. Per a PIME Andorra, la gota d’aigua que va fer vessar el got va succeir en l’última reforma del Govern socialdemòcrata del Sr. Bartumeu, la llei 17/2008. La llei 17/2008 que el PS va apadrinar i que obliga tots els autònoms a cotitzar a la CASS. Aquesta llei obliga a pagar el 20% del salari mitjà d’Andorra com a cotització social al mes, suma que molts autònoms i petits empresaris no poden pagar per la senzilla raó que perceben salaris inferiors al salari mitjà interprofessional. Per si no n’hi hagués prou amb la discriminació dels treballadors privats respecte als funcionaris, aquesta llei va afegir un altre col·lectiu en discriminació respecte als funcionaris: els empresaris, els autònoms i els administradors. Ara entra un tercer germà en acció. En Jordi té 50 anys i és botiguer. Aquesta llei l’obliga a cotitzar a la CASS durant els propers 15 anys. El seu germà Gabriel (funcionari) imaginem que també només cotitza els mateixos 15 anys. Un cop més en Gabriel cobrarà 2.100 euros i en Jordi (autònom), havent cotitzat els mateixos imports, cobrarà 560 euros, cotització inferior al mínim de pobresa. D’això se’n diu socialisme selectiu. És trist, però molts polítics de tots els partits confosos o són potentats o són funcionaris i quan van participar a l’elaboració d’aquestes lleis no coneixien, i dubto que coneguin ara, la realitat en què està immersa la petita i mitjana empresa, així com una bona part de la ciutadania andorrana. Mai, i tingueu-ho en compte, mai han quantificat l’abast dels seus actes. I encara sort que el Govern del Toni Martí es va inventar la cotització reduïda, que tot i que les pensions encara surten més baixes, almenys no obliguen a tancar portes a aquells autònoms que no es poden permetre pagar els 400 euros, però que no tindran jubilació i si la tenen serà miserable. Si no volem córrer de cara a un desastre social amb possibles greus alteracions de l’ordre públic, hem de corregir amb valentia aquesta situació. Si cal fer sacrificis per poder tenir pensions, fem-ho tots. És impensable un col·lectiu amb pensions de primera categoria i un col·lectiu amb pensions de misèria, és a dir, un col·lectiu amb drets adquirits, i un col·lectiu amb obligacions adquirides, i que a sobre aquest segon col·lectiu hagi de pagar els impostos perquè els funcionaris puguin mantenir els seus privilegis. Andorra és un país petit i ens coneixem tots. Un país petit com el nostre no pot suportar el pes d’un Estat tan feixuc. Per tant, el sector públic i el sector privat no poden estar dissociats. Constitució, article 6, títol 2, i article 37, capítol 6. És per tot això que PIME Andor­ra no pot signar un xec en blanc, fins que, tal com està escrit a la Constitució andorrana, no es respectin al peu de la lletra l’article 6, títol 2, i l’article 37, capítol 6. I hem de tenir en compte que tot i que es digui que l’augment és tan sols de dos punts, del 20% al 22% del salari brut, en termes comptables per a les empreses aquests dos punts representen un augment del 10% de la suma de les cotitzacions, a pagar a parts iguals per a l’empresari i el treballador, per tant, això no és cap broma. PIME Andorra no pot si no pensar que el poder públic ha de crear les condicions per tal que la igualtat i les llibertats dels individus siguin reals i efectives, cosa que tristament a dia d’avui no existeix a casa nostra. Per tant, no podem estar d’acord amb cap augment de les cotitzacions de la CASS, sense que prèviament no s’hagi fet cap modificació.