Cap profeta és ben rebut al seu país natal…

Hem d’anar amb compte i saber identificar aquests sentiments que es congrien en el nostre interior. Ser-ne conscients i orientar-los degudament. El que és instintiu ens manifesta sovint la migradesa del nostre interior. Cal saber llavors trobar les raons per superar aquesta migradesa i deixar que aflorin els sentiments més nobles i nets. Perdre la por a la llum, a la veritat encara que aquesta ens cogui una mica. La subjectivitat de les nostres impressions personals cal saber-les contrastar amb la realitat objectiva i no deixar-nos portar únicament per aquests primers impulsos que denuncien que en el nostre cor creixen sentiments nobles barrejats també amb el jull o mala herba de l’orgull que ens dóna visions errònies i tergiversades perquè dissimulem així la nostra incapacitat. Jesús es troba enmig dels seus... que s’han format una idea sobre ell... que es resisteixen a admetre la seva saviesa, el seu seny, els seus coneixements... que li demanen una demostració fefaent de la seva qualitat profètica i miraculosa. No volen reconèixer el que és evident. L’escolten però no volen donar credibilitat a les seves paraules, els sembla que en el poble no hi pot haver algú que superi la seva mediocritat, que tingui una ment tan clara. I a qui ens fa ombra, l’instint ens diu que l’hem d’eliminar. I això és el que pretenen aquells conciutadans de Jesús. Ell no els vol enganyar. Ell no ha vingut per fer ostentació de cap poder, no ha vingut a presumir de res. Ells li demanen una demostració, un espectacle... Però Ell no els fa cas del que volen perquè no entenen res i el que li demanen s’aparta del que ell sap que és la missió de la seva vida: anunciar l’amor i la misericòrdia de Déu... no farà cap miracle en profit propi, els farà quan el miracle ajudi la fe i faci descobrir aquest amor. Jesús passa entre ells, que el volen estimbar i amb una força moral extraordinària de qui sap on va, els deixa parats i se’n va a un altre indret que no tinguin aquests prejudicis contra ell, que tinguin el cor net i ben disposat per escoltar la bona nova que ell els proclama. Que no ens passi a nosaltres, no saber distingir el missatge de la persona. I per aquesta migradesa de mires ens perdem la veritat perquè no acceptem la persona. Recordo aquella sàvia dita popular: cal acceptar un bon consell encara que aquest ens vingui del diable.