La bici trucada

La Unió Ciclista Internacional l’ha expedientada en descobrir que en el transcurs del Mundial de ciclocròs celebrat a Zolder (Bèlgica) entre els tubs del xassís portava amagat algun tipus d’artefacte elèctric que li permetia fer menys esforç. Per tal de no donar pistes a possibles futurs tramposos, de moment no s’han explicat els detalls. En qualsevol cas, la ciclista ha estat apartada de l’equip, i el fabricant de les bicicletes Wilkier Triestina s’ha desmarcat de qualsevol tipus de manipulació en els seus models. El més inversemblant, però, és la declaració de la pròpia Femke. El seu argument és que un amic que disposa d’una bicicleta idèntica, però ajudada pel giny elèctric, va deixar la seva bicicleta recolzada al costat del camió de l’equip. Sempre segons la versió de la jove, els mecànics es van confondre de bicicleta, van netejar i preparar la del seu amic i l’endemà li van entregar perquè participés en la prova. Uf! És cert que en casos com el que analitzem sempre és recomanable atorgar el benefici del dubte, però costa empassar-se una història tan rocambolesca com l’esgrimida per la ciclista. Més quan per acabar d’arrodonir la seva versió, ella diu que no sabia que el seu amic, que l’acompanya en alguns entrenaments, portava instal·lat un motor elèctric. A sobre. L’amic ha tardat un parell de dies a aparèixer, i els mecànics no volen saber res de la història. En qualsevol cas, fent un esforç, podem imaginar que la ciclista diu la veritat... El dia que es disputava la prova i la van enxampar no va notar Femke que les pujades costaven una mica menys? Han provat algun cop un invent d’aquest tipus? Renoi! Comença la pujada i sembla que t’hagis convertit amb un expert escalador, en el rei o la reina de la muntanya. Tinc un amic que té els dos tipus de bicicleta de muntanya. Quan va amb ajuda elèctrica puja com una moto; si fa servir la convencional, per molt lleugera que sigui (que ho és), arriba a casa amb una sensació diferent al cos. Però segur que no li costaria gens notar la diferència entre la que porta ajuda i la que no, encara que les dues bicis fossin idèntiques. Així que l’argument esgrimit per Femka no cola. Abans la trampa estava a empassar-se substàncies prohibides que milloraven el rendiment, però molt sovint amb conseqüències nocives per al ciclista. Veies com pujaven els ports de primera i flipaves; en realitat, el flipat era el que anava com una moto, sempre amb honroses excepcions, fins que no es demostri el contrari. Ara la trampa s’ha sofisticat. L’enginy pervers és a la bici, no a la sang del ciclista. En alguna cosa hem millorat. Per sort, també han millorat les mesures per descobrir els tramposos.