Ens il·lusiona la Massana, ens mou Andorra

Ja a les acaballes del debat, el Govern, que ells mateixos ja van dir que ja no era dels millors, va titllar al grup parlamentari liberal de ser un grup xapat a l’antiga i parroquialista, tot dient: ”La vella política que cada conseller s’ocupi de la seva parròquia“ Al meu entendre els consellers generals, ben entès que tots 28 som iguals, amb els mateixos drets i deures, hem d’estar a prop de tots els ciutadans. Dit això, també penso que en concret els que som electes en circumscripció parroquial tenim, com a mínim, el deure moral d’estar atents i vigilants a les necessitats i sensibilitats de la nostra parròquia i de les persones que hi viuen. És de sentit comú que els consellers generals electes en circumscripcions parroquials parem més atenció a la nostra parròquia tot mirant per l’interès general, és raonable que un conseller general massanenc tingui més informació sobre les necessitats de la parròquia i copsi les sensibilitats de les persones de la Massana que no pas de les de, per exemple, Canillo, essent totes igual de legítimes, no comparteixo aquesta visió del Govern tan centralista i excloent. Penso que cada conseller general pot estar atent al què necessita la parròquia per la qual és electe, buscant la maximització de l’eficiència dels recursos emprats a nivell de país. Dit sigui de pas, la principal esmena que hem fet al pressupost d’Ordenament Territorial és en favor de la parròquia de Canillo, i cap dels consellers generals del grup liberal és electe en aquesta parròquia. Al pressupost d’Ordenament Territorial pel 2016, per La Massana, hi figuren la rotonda d’Erts i la carretera del port de Cabús, i pensem que hi ha algunes inversions més que s’hi podrien fer constar. Crec que esmenar en benefici d’Andorra i de rebot d’una parròquia, (l’ordre dels factors no altera el producte) com hem fet, no és anar en detriment de ningú, penso que va en benefici de l’interès general i amb alguns casos amb una excel·lent repercussió mediàtica i turística, per exemple. No va en detriment de ningú treballar per a la promoció de la millor imatge del Principat d’Andorra fora de les nostres fronteres. Tothom coincideix que l’esquí és un motor econòmic nacional, no només d’una parròquia i que hem de donar la millor acollida i servei als turistes. A Arinsal, la carretera que puja a les pistes d’esquí i que utilitzen desenes de milers d’esquiadors, requereix l’assegurament dels blocs rocosos, i aprofitant la feina, estabilitzar algun tros del paviment amb aquests mateixos rocs. Per tant, una esmena que va en favor del turisme, de l’esquí i de la imatge de les estacions d’esquí, no penso que sigui menyspreable. Com és sabut, des de la campanya electoral al febrer defensem les inversions i millores a les escoles de La Massana i també demanem que Govern prengui una decisió amb Casa Parramón, que és propietat de l’Estat i està tancada des de fa uns 4 anys, i amb el pas dels anys s’està i s’anirà deteriorant. S’hi podrien fer moltes coses, enderrocar la casa i aprofitant la parcel·la per bastir un edifici nou, o amb el correcte manteniment tornar-li a donar ús i no tenir-ho tancat. Al final es tracta d’encabir en aquesta propietat alguns serveis o oficines públiques que ara estan pagant lloguer a un altre lloc, i així donar vida a La Massana. Això voldria dir estalviar lloguers al Govern, aprofitant dependències que estan tancades i donar vida a un poble, i no crec que sigui una manera vella, ni nova, d’entendre la política. Amb aquests exemples vull contradir el postulat del Govern, ja que sens dubte es poden conjugar perfectament paràmetres d’interès nacional amb els d’interès parroquial i de les persones que les formen. Crec que van sempre lligats.