Piulades al vent

Ho feia amb la metàfora del ball entre dos forats negres enamorats que ballen un al costat de l’altre i, en un moment donat, es fan un petó i es fonen en una abraçada, generant una quantitat d’energia mai vista que ens arriba en forma de fressa, d’enigmàtic espurneig sonor generat en la llunyania més remota, a 1.300 milions d’anys llum, una distància inabastable en forma i en temps. Meravellat per la notícia del descobriment, pensava en “l’amor” entre els dos fenòmens còsmics, que s’estimen tant lluny mentre, més a prop, a la Seu d’Urgell, es presentava el llibre Piulades al Vent. Pensaments d’un captaire de l’Esperit, de mossèn Cinto Busquet, de Girona, el qual ha estat vinculat al Bisbat d’Urgell des del 2010 fins a l’any passat. Les piulades escrites en la plataforma Twitter per ell mateix, formen el cos d’aquest llibre, que ens arriba també com el resultat d’un amor transcendental de l’autor a la recerca de l’esperit, en forma de pensaments enlairats amb aforismes continguts en els cent quaranta caràcters característics del Twitter. Les piulades de mossèn Cinto Busquet, en nombre de 540, van des del 8 de maig del 2011 fins al 7 de març del 2015, però qui al seu dia les va llegir o els que ara ho podem fer gràcies a l’ofrena del seu llibre, ultrapassen l’àmbit temporal per enlairar-nos amb elles fins a estadis de fe i de pensament, on hi arribem en vol lliure i on aterrem, on ens posem, com la fulla d’arbre portada pel vent, per viure-hi moments de repòs, de calma, de reflexió. De les Piulades al Vent, en diu el doctor en filosofia i teologia Francesc Torralba en el pròleg del llibre, valorant-ne el fet de ser expressades a través del mar del Twitter, on naveguen diàriament milers i milers de piulades: “No és fàcil prendre distància, mantenir el nord i la serenitat d’ànim, el que els filòsofs estoics en deien la tranquillitas animae, perquè aquest anar i venir de missatges intempestius, aquesta tendència a sacralitzar l’anècdota i a oblidar la categoria, fa que ens sentim perduts enmig d’aquesta espessa boira. Piulades al Vent és un text breu, en plena sintonia amb l’època que ens ha tocat viure, però és un llibre amarat de saviesa, ordit per un enfilall de pensaments que gairebé es poden qualificar de màximes sapiencials. Aquestes piulades són invitacions al silenci i, en aquest sentit, són petits antídots al soroll que ens embolcalla”, afirma el ja per nosaltres escoltat director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell. Ben segur que en llegir les paraules dites per mossèn Cinto Busquet, –“poèticament dites”, em fa goig de remarcar–, trobarem la serenor i l’alenada d’amor i de pau tan necessària en el nostre dia a dia col·lectiu, afectat massa sovint per faramalles i empobridors disturbis. En el dir d’una piulada: “Quan ens sembli el món massa fosc i el camí massa feixuc, deixem-nos dir, per qui ens estima, que nosaltres som font de llum i recer de pau”. O en aquesta altra, encara notada més arran de pell: “No és tant el que fem ni on ho fem, allò que ens omple o ens buida el cor; sinó el com i per què ho fem, allò que ens fa feliços o ens enfonsa”. Estructurat en tres blocs, encapçalats per Glòria al Pare, i al Fill i a l’Esperit Sant, el llibre de mossèn Cinto Busquet ens hostatja, ens acull, ens fa conviure, en paraules seves “una intuïció espiritual o intel·lectual en moments d’obertura al transcendent, tot caminant o assegut conscientment a la presència d’aquell Déu que, des del més profund de nosaltres mateixos, ens convida a obrir-nos a ell, als altres i al Món”.