Quaresma de misericòrdia
Tan de bo ens lliuri de tantes baules que ens lliguen i no ens deixen ser lliures
La quaresma, especialment aquest any, apuntala aquesta idea del Papa. De vegades el corc de l’individualisme, la fe relativitzada, l’amor esquerdat, el pudor per fer el bé, el cansament o fàstic caritatiu i d’altres raons fan que–aquesta biga–vagi afeblint-se i necessiti ser recuperada en la seva essència, revitalitzada i restaurada. No oblidem que, el pilar central–el pal de paller–,és Crist. D’ell van sortint aquestes bigues que sostenen tota iniciativa de l’Església per lliurar-nos als altres amb generositat i sense límits. La quaresma, en aquest sentit, ens blinda per no enfonsar-nos i en aquest any de la Misericòrdia ens anima a consolidar el nostre cor amb els sentiments del mateix Crist: Primer:a canviar i millorar les nostres actituds respecte a Déu i al proïsme. La Pasqua la viuremamb més plenitudsi el nostre dia a dia el sabem perfeccionardurantaquests quaranta dies que tenim per endavant. Segon: a recuperar la nostra amistat amb Crist. Moltes vegades ens ocorre com amb els amics del carrer. Sabem que estan aquí però amb prou feines els recordem. Seremméscapaços de sensibilitzar el nostre interior davant el que Jesús va fer per a nosaltres? Tercer: el dimecres de Cendra ens convidava a desplegar els nostres sentiments de perdó i d’alegria, de pau i dereconciliació i, sobretot, a llançar de nosaltres tot allò que ens impedeix d’estar en harmonia amb Déu i amb els germans. Tan de bo que poguéssim aconseguir, durant aquest temps de quaresma, una bona reflexió i un bon discerniment, per arribar a la Setmana Santa amb una conversiópersonal sincera, emotiva i transparent, diàfana i amb afany de mudar aires de debò en el nostre interior. Tan de bo que, la cendra,la pols que queda d’una combustió, sigui reflex d’allò que desitgem fer d’aquestes coses materials que ens impedeixen d’arribar més profundament aDéu. Tan de bo que la quaresma sigui un estímul per alliberar-nos de tantes baules que ens lliguen i no ens deixen marge per ser lliures, per pensar en Déu o per viure amb entusiasme la nostra fe cristiana. Si volem, podem.