El Pasfest versus les vacances de relax

I és complicat que el que és diversió per a uns no acabi en una nit de molèsties i insomni per a d’altres. El Pas de la Casa ha reproduït problemàtiques d’anys anteriors aquests últims dies. Retorna –i aquí ve una còpia descarada i robada a Salou– el Pasfest. Hotelers que es queixen d’aldarulls, de brutícia i, en definitiva, de tots els perjudicis que ocasiona als seus clients tenir uns veïns tan molestos –i clients d’altres allotjaments– com aquests. Perquè el que en definitiva està en qüestió és com conjugar dos models turístics: el jove i el familiar. I és important i fonamental no oblidar els veïns, que en són les víctimes diàries mentre duren les setmanes de gresca. Com que és un problema antic sobta que no s’hagi abordat d’una manera més o menys definitiva els darrers anys. Cert és que són unes quantes setmanes a l’any i que probablement els episodis acaben per diluir-se amb el pas del temps. Encara que no per qui ho ha patit. I són episodis que van acumulant-se en la construcció de la imatge de destinació turística del poble. Una imatge que Internet globalitza. Qui ha passat dos, tres, cinc dies intentant dormir en un hotel sense aconseguir-ho en tindrà un record nítid. I la xarxa facilita que aquest record no es quedi en el simple anecdotari d’una família que ha estat de visita al poble encampadà. Els hotels estan presents en plataformes web que ofereixen al visitant la possibilitat de deixar plasmada la seva opinió sobre l’estada. Opinions que serveixen com a guia per a d’altres clients que busquen on dormir. I les “vam passar tres nits del lloro perquè l’hotel estava en un carrer ple de bars i vam coincidir amb un grapat de grups de joves que no ens van deixar dormir” poden provocar que el client en principi interessat en l’allotjament que vindrà per passar uns dies d’esquí relaxat busqui un altre lloc on pernoctar. I client perdut. El tema mereix que s’abordi en presència de tots els implicats. Els empresaris hotelers, les agències que porten els joves turistes, i també els responsables dels locals d’oci i com no les administracions. La vigilància de policia i agents de circulació és imprescindible. Es tracta de fer prevenció, d’advertir que s’estan ocasionant molèsties als veïns i turistes que dormen i tenen tot el dret del món al descans. I de ser coercitiu quan faci falta. Que la diversió és diversió i no cal saltar-se les regles de la convivència. Però també cal implicar els vigilants dels mateixos establiments perquè col·laborin en aquesta dissuasió als seus clients. La festa, dins dels locals. I igualment han de tenir coresponsabilitat els tour operators i els responsables dels establiments on pernocten. El que és complicat a aquestes alçades és vetar un determinat turista. En algunes setmanes de l’hivern de més baixa afluència grups de joves, d’estudiants, signifiquen pernoctacions i una font d’ingressos. Ni de bon tros comparable a la de persones amb un poder adquisitiu més gran, segur. Però tampoc el tenen els jubilats de l’Imserso. La diferència és el comportament d’uns i altres. Els sectors econòmics vinculats al turisme viuen també d’aquest equilibri entre els diferents tipus de turista. Els negocis han de rutllar tot l’hivern, amb els alts i baixos que pertoquin. I és important recordar que el tipus de turista el fa el tipus d’allotjament, el tipus de restaurant, de comerç... L’oferta del Pas de la Casa té molt a veure en el tipus de turista que visita el poble. Un canvi de model requeriria un canvi de cara global, amb un grapat d’empresaris que haurien d’invertir en els seus negocis. És factible? Molt probablement no. Alguns hotelers demanen allunyar els locals de nit perquè els seus clients generin les mínimes molèsties. Podria ser una qüestió a abordar si hi ha disponibilitat de locals a distància d’hotels i la zona residencial. Però un primer estadi al qual s’ha d’aspirar és a la convivència i a controlar la situació perquè nos’excedeixi i acabi associant-se el Pas amb un destí ideal per practicar el turisme de borratxera hivernal. Cercionar-se que tots els locals compleixen la normativa antisoroll i estan ben aïllats sí que és una de les tasques que s’haurien de fer puntualment. El Pas de la Casa té molts fronts oberts –dimecres passat s’hi produïa un nou vessamen de gasoli, i no és el primer–. Fronts que tornen a demostrar que tant el Govern com el comú han de posar més atenció a un poble amb un pes més que important a la indústria turística. I no s’hauria de tractar exclusivament de presentar plans d’embelliment milionaris a un grapat d’anys vista i de difícil execució. El que més necessita el poble són mesures realistes per a un futur realista.