El diner ajuda a ser feliç

Els nostres pares i mares varen suar sang i aigua per guanyar els diners que necessitaven per a la nostra educació. No ho hem oblidat mai. Ens preocupen els nens i nenes per a qui un euro no és res. Amb el que la gent jove malgasta avui en un sol dia en coses supèrflues per a la vida, nosaltres hauríem viscut més que bé durant tot un mes. Baden Powell, fundador de l’escoltisme, recomanava als joves scouts treballar amb il·lusió per deixar el món una mica millor de com l’havíem trobat. Descabdellant el seu pensament, ens qüestionem sobre quina societat andorrana deixarem a la nostra mainada que ens ve darrere. Observo el rumb que pren la nostra civilització? Dono la volta a la pregunta: quines persones trobarà d’aquí a uns anys el nostre món si eduquem només en valors líquids? Només tres dades. 1) Els infants no valoren el que tenen al plat quan són a taula. Més de la meitat ho llencen a la brossa. 2) Es riuen del monitor que els pidola silenci per contemplar el paisatge des del cim o per escoltar la música de la cascada d’aigua que baixa del llac de l’Isla als fons de la vall d’Incles. 3) Idolatrem les tecnologies. Tot ho supeditem a elles malgrat siguem conscients que maten l’ànima de l’educació. Solidaritat, sobrietat i integritat és una tríada pedagògica massa ignorada. AINA fa mans i mànigues per incorporar-la al lleure educatiu. El Papa Francesc, en parlar de la felicitat ens aconsella: a) No eduquis els teus fills per ser rics, educa’ls per ser feliços, perquè vegin el valor de les coses, i no el seu preu. B) Les paraules llorejades són: menja el teu menjar com si fos la teva medicina, o hauràs de prendre la teva medicina com si fos el teu menjar. C) Hi ha una gran diferència entre un ser humà i ser humà. Molta gent no ho entén. Donem gràcies al bon Déu perquè la gent jove dels campaments de Caina i Tamarros en la convivència s’adonen que quan tens amics amb qui parlar, riure i cantar, això és la felicitat. Vaig escriure a petició del Centre de la Cultura Catalana d’Andor­ra, l’any 2002, El meu mossèn Cinto. Un dels capítols, emmirallat per l’esperit almoiner del poeta de la Renaixença Catalana, fou El plaer de tenir pel goig del donar. El diner ajuda a ser feliç. El diner no és la felicitat. Jesús carrega durament contra el déu del diner: “No podeu servir dos senyors, Déu i el diner.” Qui serveix al diner no pot servir Déu encarnat en els pobres de Jahvè, que són entre els pobres els més pobres que passen fam. Necessitem el diner per fer disminuir aquest 25% d’infants catalans en situació de pobresa relativa. Darrere aquesta freda xifra –denuncia la revista Estris del Servei de Colònies– hi ha el patiment de les famílies. Els nens i nenes no acaben d’entendre què els passa, i per què ells, i els del seu entorn malgasten en el món del luxe o del caprici. AINA com a centre socioeducatiu necessita treballar les 24 hores del dia la temporada de la neu per poder fer lleure educatiu social els mesos d’estiu i tardor. El diner no és el que dóna sentit a la vida, però hi ajuda, perquè el diner és un signe d’amor i de compartir. No som esclaus del diner. Nosaltres domestiquem el diner perquè és el canal indispensable de la solidaritat. Com podem caure tan avall fent del diner una eina de baralles entre germans, de desordre, d’odis, de mort? Guy Gilbert escriu: “El diner du un perfum, el del compartir, el de la solidaritat.” El periodista Anton Costas afirma en un article d’opinió a La Vanguardia: la desigualtat impedeix l’existència d’una societat decent, afebleix la democràcia. “La desigualtat és la malaltia del segle XXI.” Guy Gilbert completa: “L’ambició pel diner és el pecat mortal d’Europa, és la droga més perillosa.” El diner ajuda a ser feliç, ens recorda Mans Unides d’Andorra durant tot el mes de febrer en la seva campanya contra la fam. Un euro és un euro com una gota d’aigua és un gota d’aigua gràcies a la qual existeix el mar de l’amor. Mans Unides ens posa en safata uns projectes ben concrets i acuradament triats gràcies als quals podem ser feliços amb el que tenim si el tenir s’harmonitza amb la melodia del Magnificat de la meva Confident, que és la melodia del donar. La música de la Solidaritat.