El diari i les opinions

De dilluns a divendres mantinc, però, el costum de comprar el diari al quiosc i llegir-lo al bar mentre esmorzo. D’aquesta manera dedico els primers trenta minuts del dia a la lectura. Quasi sempre l’actualitat és vella; les notícies ja les he escoltat al telenotícies de la nit anterior, motiu pel qual passo més estona llegint els articles d’opinió. A qualsevol diari hi ha columnistes que m’agraden i d’altres que no. Alguns els he seguit durant molts anys i he vist com ha anat canviant la seva manera de pensar; d’altres es mantenen inalterables. Uns són flexibles; d’altres, durs com una roca. Tinc els meus diaris preferits, però de tant en tant intento comprar-ne algun que tingui una visió una mica o molt diferent de la realitat. Curiosament llegeixo tant els columnistes que m’agraden com aquells a qui tinc mania. Com a mínim els dono una oportunitat. I sovint m’emporto sorpreses. De la mateixa manera, els que m’agraden, de vegades em resulten pesats. Hi ha dies que no tenen el dia, mentre que els que no m’agraden, hi ha dies que sí que tenen el dia, i he de reconèixer que m’atrapen amb el que expliquen. No diré noms dels que estan en actiu, perquè cadascú és molt lliure d’escriure i de llegir el que vulgui, però puc posar l’exemple d’un cas que em resulta estrany. Puc parlar d’un cronista de l’actualitat política que quan cobria els esdeveniments arreu del món i es posava en zones de conflicte descrivia amb molta precisió el que estava passant; llegir-lo era capbussar-se en el problema i sobre tot entendre’l. Un excel·lent cronista que des de fa un temps, un cop allunyat d’aquesta àrea, es passeja pels articles d’opinió on la seva escriptura es perd i s’enreda en la pròpia òptica política i amb d’altres assumptes de faldilles que, en la meva opinió, no venen al cas. O sí, però a mi no m’enganxa. I probablement allò que a mi no em diu res, a d’altres els semblarà entretingut o simpàtic. Així funciona el món de l’opinió que abraça un espai molt molt ample i que en qualsevol cas ocupa un espai important en la premsa diària. Jo diria que des que estem permanentment informats, les seccions d’opinió tenen més pes a la premsa. També a les edicions digitals aquesta opinió s’estén al lector que amb els seus comentaris cobra protagonisme i intervé directament en l’article. És una eina que abans sols es podia utilitzar enviant cartes al director que gairebé sempre quedaven en res. Ara, en canvi, tothom pot dir la seva, i publicar el seu comentari sense que ningú ho impedeixi. I tothom content.