Cigarrets per a adults

Els trets, la violència i l’alcohol són menys nocius per a la salut que els cigarrets i el fum?

Creat:

Actualitzat:

Fumar era, doncs, una manera de fer-se gran. Els homes fumaven. I amb catorze anys ens passejàvem amb el nostre paquet de Rex o 46 a les mans, i ens sentíem quasi adults. En aquella època es podia fumar a tot arreu. El fum no era considerat una invasió i els no fumadors no acostumaven a queixar-se. Assumien que la gent fumava i en patien les conseqüències en silenci. Si es pensa bé, era un suplici que aguantaven estoicament, amb conseqüències terribles per a la seva salut. La publicitat, el cowboy de Marlboro, era present a les tanques publicitàries de tot el món, i el herois de pel·lícula fumaven com carreters. A qualsevol pel·lícula, ja fos en blanc i negre o color, els protagonistes per regla general fumaven i era difícil trobar un film sense fum. Amb els anys i els coneixements mèdics, l’hàbit de fumar ha disminuït de manera radical. Els qui hem fumat tota la vida sabem com de fàcil és tornar a caure i fem bé de mantenir-nos apartats del vici.I es pot afirmar que per regla general es fuma molt menys ara que fa uns anys. Hi ha, però, una dada curiosa. Fumar segueix sent un recurs utilitzat a la majoria de pel·lícules, i l’OMS ha posat el crit al cel. Les dades estadístiques no enganyen ningú. Segons informava, fa un mes, un article a La Vanguardia es fuma al 44% de les pel·lícules made in Hollywood. I si agafem les més vistes, les que es poden considerar un èxit, el percentatge puja fins pràcticament al 60 %. Una barbaritat. Una altra dada: si sols es valoren les que són aptes per a tots els públics, és a dir, les que veuen els nens, es fuma a un 36% de pel·lícules. L’OMS assenyala (en estudis realitzats als EUA) que quatre de cada deu adolescents que comencen a fumar ho fan incitats pel que han vist al cine. Davant d’aquest panorama proposen qualificar totes les pel·lícules en què es fumi autoritzades sols per a adults. Pot ser una bona mesura? Que cadascú pensi el que cregui convenient. Realment és aquesta la prohibició més necessària? Què passa amb els trets, la violència i els assassinats? Són menys nocius per a la salut que els cigarrets i el fum del tabac? I què passa amb l’alcohol, o una simple copa de vi? I què fem amb les escenes de risc?

tracking