Dia de la dona treballadora

Els monitors/es s’han enfadat per preguntar “quina és la principal qualitat d’un monitor” i “quina és la d’una monitora”. Els joves afirmen que la resposta ha de ser una, i no dues. La doble pregunta sorgeix de la Bíblia o dels documents de l’Església on les imatges i expressions sobre Déu són molt masculines: Senyor, guerrer, fort, Pare, etc. Preparem l’expedient matrimonial. Lliuro als nuvis un test. Sols els cal respondre veritat o fals. Una de les preguntes resa: “L’home i la dona s’estimen de la mateixa manera?” La gran majoria respon veritat. La meva pregunta esguarda la nova mirada a la dona que ressalta la diferència. La dona no és ni millor ni pitjor que l’home. És diferent. Observem aquesta diferència en el seu cos, en la seva manera d’experimentar i conèixer, en el seu llenguatge, en la seva configuració vital. Preparem tot prenent un cafè el baptisme de l’Agnès amb la seva mare soltera. Li aconsello que sigui primmirada a l’hora d’escollir padrí perquè l’Agnès rebi l’amor paternal que necessita. Erich Fromm afirma a L’art d’estimar: “En donar el vostre bona nit al fill o filla, parleu-li bé del seu pare, encara que sigui un mal home (l’amor i l’odi es toquen). Si en parleu malament, un dia se us girarà en contra.” No hem de caure en la temptació de fer un masclisme del revés, una repetició d’altra manera de dominació. Fa pena que hi hagin capellans, bisbes, arquebisbes i cardenals misògins ( misogin, persona que escridassa les dones, que odia la dona). L’Abbé Pierre explica en el seu darrer llibre que és una confessió de la seva vida, com les amistats femenines l’han ajudat a tirar endavant la seva obra social Els Drapaires d’Emmaús. Han publicat les 300 cartes de Sant Joan Pau II a una dona amb qui l’unia la nacionalitat polonesa, els sofriments de la guerra i de la persecució, els estudis de filosofia i, sobretot, la fe en la Bona Nova de Jesús. L’Església sense la dona no camina, no pot caminar. M’han fet molt de bé la lectura de la vida de dones com Simone Weil, Edith Stein i Teresa de Calcuta. Enguany celebrem el cinc-cents aniversari del naixement de santa Teresa de Jesús. El nostre professor de literatura a la Universitat de Lleida, Pere Rovira, davant l’erotisme místic de la santa d’Àvila, defensava que aquest no era possible sense haver tingut una relació matrimonial amb sant Joan de la Creu. Li replicava que el valor de la virginitat i del celibat eren terra més adobada per fer volar la imaginació fins a poder afirmar “mis poemas son nacidos del fuego del amor de Dios que en sí tenia”. Més encara: “muero porque no muero”. Desig de morir per poder trobar l’amat sense el vel de la carn que impedeix l’encontre total i ple (santa Teresa). Què escriuria la premsa, avui, sobre l’amistat de Jesús amb Maria Magdalena, que tenia un passat fosc, a l’hora de buscar la felicitat. La bona resposta la trobareu en la pel·lícula Les temptacions de Crist. Escriu Maria Clara Luchewtti Bingemer: “Malgrat no haver deixat cap ensenyament formal respecte al problema, l’actitud de Jesús cap a les dones és tan insòlita que arriba a sorprendre fins i tot els mateixos deixebles.” El Papa Francesc predicà el 7 de gener del 2015: “Cada persona humana deu la vida a una mare, i cadascú, o quasi, li deu l’essencial de la seva formació humana i espiritual. Però la mare encara és poc escoltada i ajudada en la realitat de la vida quotidiana... Una societat sense mare seria una societat deshumanitzada, perquè les mares saben sempre donar testimoni, també en les pitjors circumstàncies, de la tendresa, de la generositat, de la força moral.” AINA no existiria sense la religiosa de la Sagrada Família, la Mare Maria, sense la Ramona de cal Martí, la meva germana Teresina –magnífiques cuineres de casa–, sense la Maria de Bellvitge, l’Aurora d’Informacions. La llista s’allarga en aquests 40 anys fins a l’Esther, la Carmo, l’Anna, la Ceo, la Digna, que fan d’ànima de l’equip d’avui. 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora. Ofreno a Maria que, abans de res és dona, i dona del seu poble, un llantió d’acció de gràcies per totes les dones que m’han ajudat a caminar. I què seria la meva vida sense la meva Confident? Em confia dia rere dia: el celibat és una renúncia al sexe per guanyar en capacitat d’estimació.