El llarg camí cap a la igualtat

A l’origen de la celebració hi trobem moviments obreristes de començament del segle XX encapçalats per dones, especialment als Estats Units: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911. En aquest incendi hi van morir 142 treballadores que l’any anterior havien fet vaga per demanar millors condicions laborals. Durant dècades, el 8 de març es va centrar en molts països en la reivindicació del dret de vot per a les dones. A Andorra, la reivindicació del dret de vot va començar quan, el 30 d’abril de 1967, un grup de set dones (una en representació de cada parròquia i també una d’Escaldes-Engordany) va presentar una sol·licitud per iniciar una recollida de signatures a favor de la ciutadania plena, és a dir, de l’exercici dels drets polítics per part de les dones andorranes. En un primer moment, i després de rebre una proposta signada per més de 370 dones, el Consell General va informar a favor del dret de vot, però no del dret de ser elegides. El decret de les Delegacions Permanents dels Coprínceps en aquest sentit va arribar el 14 d’abril de 1970, de manera que les dones andorranes van poder exercir el dret de vot per primera vegada a la història a les eleccions del 14 de desembre de 1971. No seria fins al 5 de setembre de 1973 que els delegats permanents Gregori Creus i Robert Poujol signarien, a proposta del Consell General, un decret a favor de l’elegibilitat de les dones andorranes. Culminava així un llarg camí, fet amb constància i determinació, per la igualtat de drets polítics. Quaranta anys més tard, les eleccions del 3 d’abril del 2011 donarien com a resultat un Consell General paritari. És evident que, a dia d’avui, la situació de la dona a Andorra té poc a veure amb la de la dècada dels anys setanta del segle passat. Amb tot, per conèixer amb exactitud la realitat de les dones al nostre país, creiem que és necessari recollir dades en els diferents àmbits per tal de determinar quines polítiques cal emprendre en favor de la igualtat efectiva. Aquest any, per exemple, hem conegut les dades relatives a la diferència salarial entre homes i dones, però sense un estudi aprofundit sobre aquesta qüestió difícilment en podrem saber les causes i, per consegüent, actuar de manera que puguem corregir-ho. Per aquest motiu, el Consell General va aprovar, el 15 de gener de 2015, una proposta d’acord per promoure la igualtat de gènere que, en el seu primer punt, establia el compromís d’impulsar l’elaboració d’un Llibre Blanc de la Igualtat amb la col·laboració del Govern i de l’Institut d’Estudis Andorrans. Aquest és un instrument que, de ben segur, ens ajudarà a dissenyar una estratègia per promoure la cultura de la igualtat, tant des del Consell General com des de la resta d’institucions públiques del país. Una futura llei d’igualtat ha de contribuir també a canviar estereotips que, malauradament, encara estan molt arrelats a la nostra societat, no només en matèria de gènere. Per això és clau tot el treball que es pugui fer des dels centres educatius, perquè els infants d’avui són la societat del futur. Una societat que volem més igualitària i, per tant, més justa. L’espectacle que es podrà veure aquest vespre, a partir de les 20 h al Consell General, ofereix un repàs a la lluita de les dones pel reconeixement dels seus drets. Potser hi ha algú que encara dubta del perquè d’aquesta data. Em quedo amb la frase de Mary Wollstonecraft, extreta d’aquest muntatge a càrrec de la Cia. An-danda-ra i l’Andorra Gospel Cor: “No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes.” Feliç 8 de març, a totes i tots.