Mozart i ‘The Man in Black’

I què pensa de Mozart, mestre? “Home, Mozart és únic!” I quan l’autor d’El barber de Sevilla es referia a les excel·lències de la trufa afirmava que aquest bolet era “el Mozart dels xampinyons”. Dit això, una obra cabdal de la història de la música és sens dubte el famós Rèquiem de W. A. Mozart, una peça simfònica-coral que avui coneixem en bona part gràcies a l’extraordinària pel·lícula Amadeus, de Milos Forman. La missa de Rèquiem, l’obra 626 del geni de Salzburg, és una extraordinària partitura inacabada tot i que la va deixar força avançada; diversos compositors de l’època intentarien completar-la no sense polèmica. La versió que avui coneixem és l’aportació d’un dels seus alumnes i col·laboradors a qui principalment s’atribueix el seu acabament: Franz Xaver Süssmayr. El juliol del 1791, un enigmàtic missatger va lliurar una carta sense signar a Mozart on se li demanava si podria escriure una missa de difunts. Aconsellat per la seva dona, Constance, Mozart va acceptar l’encàrrec a canvi de diners. Dies més tard Mozart rebia, de mans del mateix home de negre que es negava a identificar-se, el pagament d’una quantitat molt superior a l’acordada, amb la condició expressa, però, que no intentaria esbrinar qui era la persona que li confiava realment l’encàrrec. El misteri doncs estava servit tot i que va saber-se que el feia el comte Walsegg-Stuppach, un excèntric aristòcrata que, refugiat en l’anonimat, volia apropiar-se de l’obra del gran mestre de Salzburg per destinar-la a les honres fúnebres de la seva dona. Tot seguit, Mozart va escriure al seu llibretista Lorenzo da Ponte explicant-li que un missatger sinistre li havia encarregat un Rèquiem per a un tipus que no volia revelar el seu nom, i hi afegia: “No creus que això és un senyal del més enllà?” El seu delicat estat de salut, la seva obsessió per la mort especialment des de la defunció del seu pare, Leopold, la seva fixació per tot allò sobrenatural i la seva suposada pertinença a la francmaçoneria, portarien Wolfgang a pensar que aquell Rèquiem seria el del seu propi funeral. Mozart mort, la seva esposa va voler que l’encàrrec estigués llest per entregar-lo al seu destinatari i parlà amb compositors amics del seu desaparegut marit per completar-lo. Seria Süssmayr, que aleshores tenia 25 anys, l’escollit per acabar la partitura. La imaginació de Milos Forman i Peter Shaffer proposen que sigui Antonio Salieri qui escriu l’obra seguint les indicacions del moribund Mozart des del llit. L’escenari seria autèntic però el personatge seria el jove Süssmayr. La paternitat del Rèquiem sempre més serà qüestionada atès que Süssmayr va morir també molt jove sense tenir l’oportunitat de saber-se què va passar verdaderament. Molts pensen que Süssmayr tenia massa pretensions i ínfules per adjudicar-se gran part del Rèquiem; per altra banda es deia que havia rebut diners per silenciar la seva contribució musical ja que l’editorial Breitkopf und Härtel temia que si es dubtava de l’autoria de Mozart, les vendes de l’obra farien una davallada tenint en compte la febre mozartiana de l’època. L’estrena del Rèquiem, amb la reconeguda i absoluta autoria de Mozart, va tenir lloc el 2 de gener del 1793 a Viena amb un extraordinari èxit, cosa que permetria a Constance seguir promocionant l’obra com una creació única i indiscutible del seu marit, el gran Wolfgang Amadeus Mozart. Si per Setmana Santa havíem d’escollir entre diverses propostes musicals, el Rèquiem de Mozart n’és una de les més apropiades. A Andorra ja hem tingut ocasió de programar les Passions de J. S. Bach o Espirituals Negres. Divendres Sant, dia 25, no us perdeu el Rèquiem que us proposa aquesta vegada la Temporada de Música i Dansa d’Andor­ra la Vella MoraBanc. La qualitat i espectacularitat de la producció està més que garantida amb una de les grans batutes de l’actualitat al capdavant, la de l’italià Gianandrea Noseda, qui acaba de ser nomenat principal director convidat de la London Symphony Orchestra. Res millor per commemorar els 260 anys del naixement i els 225 de la mort de “l’únic”: Wolfgang Amadeus Mozart.