Un any i un dia

Entrevistat al programa 8 al dia, dirigit i presentat pel periodista Josep Cuní, el ministre Cinca demostrà –i ho va dir explícitament- un tarannà racional, un tocar de peus a terra que ni la sagacitat coneguda de Josep Cuní amb expressions com: “és que segurament les coses no són ni blanques ni negres”, quan veu que l’entrevistat llueix més que el mateix entrevistador, va poder tombar. Si el dia abans l’advocat Jaume Bartumeu, que representa els accionistes majoritaris de BPA, era entrevistat al mateix programa i davant les preguntes del periodista responia amb “suposo, potser, crec”, en l’entrevista les respostes i els termes del ministre Cinca van ser molt més precisos i amb una exposició també més clarament definida. Unes frases concretes extretes de l’entrevista al ministre de Finances ens ho poden mostrar: “El que vam estar a punt de viure és que el propi sistema financer andorrà es veiés arrastrat per la situació que s’havia generat a BPA a través de la nota de la FinCEN”. “Aquelles setmanes després del 10 de març del 2015 van ser duríssimes, duríssimes, i prou feina vam tindre per anar gestionant una situació molt complexa, amb una situació de profunda crisi del país i en la que el país se’ns en podia anar en orris”. “Les coses tenen versemblança si tenen un sentit”, fent referència a la suposada lluita econòmica dels bancs andorrans contra BPA exposada per Jaume Bartumeu en l’entrevista del dia abans. I seguia el ministre Cinca: “No entra en el cap de ningú assenyat, que per carregar-te a un competidor que representa el 20% del mercat, muntis una història de tal dimensió que et pugui acabar arrossegant a tu”. Acabava la intervenció del ministre a 8tv, amb unes paraules que fan de bon sentir, que van més enllà del llenguatge habitual de molts polítics: “Tenim l’obligació d’intentar evitar que es faci paròdia d’Andorra i que com ahir es va pretendre (en al·lusió a les declaracions de l’advocat Jaume Bartumeu) es vengui una Andorra gairebé de novel·la siciliana mafiosa. No és el cas, Andorra no és això, Andorra som un país que intentem sobreviure dia a dia”.I un any i un dia després d’aparèixer en escena l’anomenat afer BPA, sembla que s’entreveu la llum al final del túnel. En aquest any hi ha hagut un moviment continuat d’accions i reaccions encaminades a resoldre de la millor manera possible, que és com s’han de resoldre els problemes, la situació que la nota redactada i enviada per la FinCEN al Govern d’Andorra va desencadenar. Recordem la comesa de la FinCEN: fer seguiments, des del departament del tresor dels Estats Units, del diner que la banca mou arreu del món per tal d’evitar delictes financers. La nota referent a BPA apuntava a la comissió de delictes d’aquests tipus, de blanqueig de diner, i el Govern d’Andorra va haver d’actuar per tal d’evitar que el sistema bancari andorrà perdés bous i esquelles i el Principat d’Andorra quedés aïllat financerament de la resta de món. El cas BPA certament ha estat i és encara un malson ben real que cal superar per evitar que torni a repetir-se una situació semblant. Hi ha afectats directes que no poden disposar del seu diner i situacions familiars que són molt dures pels qui les pateixen. Tan de bo que aquella alarma que va sonar el dia 10 de març de 2015 no s’hagi d’activar mai més. Temps hi haurà per veure si la intervenció de BPA per part del Govern d’Andorra va ser feta en la mesura justa que requeria la gravetat de la situació. El que sí que podem deduir és que si res no s’hagués fet, si no s’hagués actuat a l’acte, les conseqüències haurien estat encara pitjors.