Històries d’amor

Ha estat els dies 7, 8 i 9 de març al Santuari del Corredor, Tiana, durant la XXXVII Trobada de rectors i responsables de santuaris de Catalunya, Balears, Ariège i Andorra a les quals el Santuari de Meritxell hi ha assistit a totes des de la primera, que fou al Monestir de Montserrat. M’han emmarcat la Comunicació en el títol Esplai, Humanitat i Fe. 40 anys de colònies donen per fer un llibre d’històries d’amor, i encara ens en quedaran uns centenars al tinter per contar. Sóc un agraciat en poder comentar amb un auditori tan selecte d’arreu de Catalunya i de les Balears, les nostres històries d’amor. El cantautor Jacques Brel del le plat pays qui est le mien, proclamava amb la seva guitarra: “Quanx cantem l’amor, més l’amor creix.” Som més feliços i la nostra capacitat d’estimació s’engrandeix. Deixeu-me compartir unes gavernes de la Comunicació al Santuari del Corredor per respondre al bisbe Agustí que ens preguntava: “què oferim a les persones que visiten els santuaris?”, a la vegada que valorava la trobada com un espai d’ajuda mútua. 1. Gràcies, amics i amigues, perquè em permeteu des de la humilitat i pobresa acomplir el manament de Jesús; “donar testimoni de l’Evangeli” viscut en el dia a dia al Santuari de Meritxell. Donar testimoni no és donar lliçons als altres. Donar testimoni és provocar l’esperança i desbloquejar la por d’obrir portes. 2. Què vull ser a la vida? Em vaig preguntar en començar els estudis de teologia. Capellà? Educador? Somiava a ser un capellà rural: missa, catequesi, els malalts, el cafè del poble, l’hortet rectoral amb quatre gallines. El caminar de la vida m’ha fet educador capellà. L’educació d’un infant compta amb tres potes per equilibrar el tamboret, necessita de l’educació de la família, de l’educació reglada de l’escola i de l’educació no formal del lleure (esplai, colònies). L’estiu del 1975, un accident d’un nen al Pas de la Casa posà al descobert el buit a Andorra pel que fa a l’acolliment dels fills i filles dels pares i mares treballadors amb horaris que limitaven l’explotació. En acabar la missa, que aleshores se celebrava a la sala del cine, ens comprometérem des de Càritas acollir, l’estiu de l’any següent (1976) els infants de les famílies treballadores en el ram de l’hoteleria i dels supermercats a les colònies populars de Canillo. Habilitàrem l’era de la rectoria de Canillo com alberg per a la mainada amb el nom del patró de l’església, Casal Sant Serni. El nostre Director, Joan Mayol, monjo de Montserrat ens reafirmava: “les obres de misericòrdia són 7, però les obres d’amor són setanta vegades set”. 3. L’esplai i les colònies són la meva Església per viure-hi la humanitat i la fe. “Deixeu que els infants vinguin a Mi!” Qui dóna un vas d’aigua me’l dóna a Mi. Amb els infants caminem seguint la veu de Jesús que és el Camí de l’Amor. Caminant, l’Amor ens ha obert el camí a seguir fins avui, que fem 40 anys, número de plenitud en el llenguatge bíblic. 4. La pedagogia de les colònies d’AINA s’inspira en la de Jesús que comprèn tres etapes: a) la crida, b) la comunitat i c) la missió. LA CRIDA: “A l’estiu, cap infant sense colònies.” L’obra social d’AINA a l’estiu acull 750 ainistes dels 7 als 17 anys. La resta de l’any arriba als 10.000 infants i joves. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Taltavull ens suggeria: “ els cristians som cridats a una missió de fidelitat”. LA COMUNITAT: “L’home fa la casa i la casa fa l’home”. Tenir la casa AINA vol dir ser comunitat que compta seguint el model de Jesús: formar un equip competent i sòlid dividit en tres: Grup Tabor, Colla dels Dotze i el Grup de 72 deixebles, units per un sol cor ple d’humilitat per buidar-se, per omplir-se dels altres i de Déu” com ens hi convidava el bisbe Sebastià Taltavull. L’ànima de l’equip dels tres grups de l’equip d’AINA és l’estimació des de la llibertat, la responsabilitat i la fidelitat. LA MISSIÓ. El matrimoni Plana i l’advocada Valverde han predicat que la missió ha de ser la del Bon Samarità: “implicar-se en el bé de l’altre”. AINA ha fet professió de fe que l’essència de la seva missió són els valors de l’esperit: saviesa, ciència, intel·ligència o coneixement, consell, fortalesa, pietat i amor. Els germans de Mallorca m’han demanat: “i després de tu, qui hi haurà a AINA”. Ras i curt: “prego que el senyor Bisbe consulti l’equip i els porti un capellà amb tres es: e d’escoltar; e d’encoratjar i e d’evangelitzar.” He trobat a casa de la meva confident un paper vell, arrugat, quasi il·legible on aprenc agermanar ESPLAI, HUMANITAT I FE. La Meritxell em confia: “si tu alenteixes, ells s’aturen. Si tu afebleixes, ells fan figa. Si tu t’asseus, ells es posen a dormir. Si tu critiques, ells destrossen. Si tu vas al davant, ells se superen. Si tu els dónes la mà, ells et donen la pell, la vida. Si pregues, ells seran sants”.