La novetat pot amb tot

En la segona, Sant Pau es configura de tal manera amb el nou descobriment de Crist que tot la resta ho estima com escòries. I, perquè no falti res, l’Evangeli ens presenta un Jesús que lluny de condemnar una dona pecadora pública, la deslliura de l’apedregada, la renova i la recupera per la vida del cos i de l’ànima. Hi ha algú que doni més? Una vegada més, camí de la Setmana Santa, Jesús ens va mostrant amb més nitidesa el rostre autèntic del Pare que condemna el pecat però salva la pecadora. Poc li importen les històries passades. Per al Senyor, el moment present és el més essencial i allò més menyspreable és l’actitud d’aquells que sense tenir potestat per a això, s’erigeixen en jutges dels pecats i dels defectes dels altres. Quina frase tan suggestiva la del Papa Francesc i de la qual tants mitjans de comunicació social s’han fet ressò: “Tot pecador té un passat però sobretot un futur”. A Déu, per si ho hem oblidat, li interessa molt poc l’ahir i queda seduït pel nou horitzó que demà li espera. Com en el cas d’aquesta dona adúltera, moltes persones, institucions (també la mateixa Església o el mateix Papa) són presentats sovint enmig de la plaça del món amb intencionalitat de jutjar i de condemnar. Per cert condemnen l’adúltera i no l’adúlter! Quina justícia! És necessària, per descomptat, una autocrítica. Preguntar-nos fins a quin punt la nostra vida cristiana es troba tal volta adulterada. Però, no és menys cert que també estem cridats a ser comprensius amb els altres i, per descomptat, a ser conscients que si nosaltres tenim mil porus oberts en la nostra pell, també els altres poden tenir-los. O no? En la cinquena estació del viacrucis contemplem a Simó de Cirene ajudant a portar la creu. Aquesta ha de ser l’actitud nostra quan, al nostre pas, surten situacions que ens semblen pecaminoses. De res serveix airejar-les i publicar-les. No seria millor ajudar? Moltes vegades, volent o sense voler, amb veritat o sense ella, podem enfonsar moltes persones; sentenciar-les o enterrar-les en vida. La morbositat, i més amb els mitjans socials trucant a la nostra porta, es converteix en actitud molt perjudicial per a la salut pública i per a la pau social. Que nosaltres, com a cristians, sapiguem sempre el que Jesús va oferir a aquesta dona adúltera: la seva compassió i comprensió. Que bé ho expressa Sant Agustí “Només dos quedaren en aquella escena: la dona acorralada i miserable i la Misericòrdia”. Que bé ens vindria una reflexió al fil d’aquest temps quaresmal: com ens posicionem enfront dels defectes dels altres, com a jutges o com a persones que saben comprendre i donar noves oportunitats? Com Jesús mateix va trencar motlles i va ser una gran novetat de misericòrdia en els temps que li va tocar viure, tant de bo que també nosaltres presentem aquest rostre afable, proper, comprensiu i no condemnatori. No oblidem que el que a nosaltres ens interessa és el pecador, no el pecat. O dit d’una altra manera: sempre és més important l’aliment que se serveix que la safata que ho sosté.