Setmana Santa: condemnat i glorificat

El poble no hi era a rebre’l. Estava tancat a casa per por dels romans. Avui hi arriba Jesús, assegut a l’esquena d’una somera –un animal de treball i de carga–. Arriba per la porta de l’est, la que mena cap al desert, acompanyat pel seu grup d’amics galileus i aclamat per tot el poble que ha sortit a rebre’l amb rams d’olivera i palmes. El segon dia important és Dijous Sant. Revivim el sopar en el qual Jesús s’acomiada dels seus deixebles –l’Últim Sopar–. Jesús es comporta de manera sorprenent: es tragué el mantell, se ce­nyí una tovallola, posà aigua en un gibrell i passà a rentar els peus, un per un, dels apòstols. La feina que a les cases feien els criats avui la fa Jesús. “Qui vulgui ser el primer –havia dit– ha de ser el vostre servidor.” Després els passà el pa i el vi, dient-los que era el seu cos i la seva sang. Els apòstols menjaren aquell pa i begueren el vi. Jesús afegí: “Feu això en memòria meva”. Ells ho repetiren amb les primeres comunitats de creients. Els seus successors ho feren també. I nosaltres, avui, encara ho celebrem en l’Eucaristia. Jesús pregà per la unitat, quan un d’ells ja havia sortit de casa per trair-lo aquell vespre mateix. Divendres Sant ens guarda moltes sorpreses. Tot passà molt de pressa: les autoritats jueves –el Sanedrí– condemna Jesús i el porten a Ponç Pilat perquè dicti sentència de mort. Pilat, un pagà, no el troba culpable de res. Davant la insistència dels jueus, castigarà Jesús amb assots i burles. La multitud, que l’havia vist fer tants signes, ara reclama la seva mort. Pilat se’n renta les mans i condemna Jesús a morir a la creu. Camí del Calvari, fou un autèntic viacrucis. Jesús és crucificat entre dos lladres. La naturalesa s’estremeix i la multitud es reclou a casa esborronada pel magnicidi que han comès. Vindrà un dia de silenci. El dissabte. La creu buida i Jesús posat en la sepultura. I esclatarà la llum del diumenge de Pasqua. Unes dones piadoses que portaven flors i ungüents per al cos de Jesús troben el sepulcre esbatanat i buit. La seva sorpresa crearà primer dubtes i després esperances. Les esperances es confirmaran al llarg del dia en saber-se que uns i altres havien vist Jesús viu. La vida no pot ser tancada en un sepulcre. Les tombes són per als morts. Ell viu. I, viu per sempre, se’l troba a plena llum pels camins de tots els Emaús del món. I arreu els creients sabem que Crist és llum i vida. Santa Pasqua a tots.