La Unió Europea posa barreres als immigrants

La UE, d’ençà de la guerra de Síria s’ha vist desbordada per l’allau humana de refugiats que fugen de l’horror, posant en perill la seva pròpia vida, i s’han dirigit a l’Europa comunitària per creure que és el lloc on poden trobar la pau perduda. I la UE ha quedat desbordada i desorientada. I l’extrema dreta –demagoga i populista– va guanyant terreny en diversos països de la UE. Fins i tot a França i Alemanya, dos pilars fonamentals de la UE en la defensa dels principis fonamentals que van inspirar la seva fundació. Els 28 líders europeus asseguren que amb l’acord esmentat els refugiats podran “demanar asil de forma individualitzada i que no hi haurà expulsions col·lectives.” La ciutadania de la UE es mostra també dividida. Arran de l’acord en qüestió en alguns països sectors esquerrans s’hi han manifestat en contra. A Espanya, sense anar més lluny, representants de diversos partits polítics, sindicats, entitats socials i col·legis professionals s’han reunit i es va consensuar un text segons el qual l’acord de barrar el pas als refugiats és “vergonyós i il·legal” i, a més, “vulnera la Carta Internacional de Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció de Ginebra per als Refugiats”. Alguns ajuntaments, com el de Barcelona, han demanat al govern central –que té la competència sobre el tema– que delegui la funció als ens municipals i poder donar acollida a un nombre de refugiats. Els ajuntaments de Barcelona i Atenes s’han ofert per portar un centenar de refugiats sirians a la capital catalana. Espanya acull actualment només 18 dels 18.000 a què es va comprometre. L’acord entre la UE i Turquia garanteix que aquest país que farà de gendarme, rebrà diners (uns 6.000 milions d’euros) per fer front a la crisi humanitària. I, a més a més, se li promet l’inici de negociacions de sis capítols per a la seva adhesió a la UE. Una UE que fins ara es mostrava exigent pel que feia el tarannà poc democràtic i l’actitud prepotent del seu president, Tayyip Erdogan, que ara fa els ulls grossos i es mostra condescendent, pragmàtica davant l’allau humana de refugiats que truquen a les seves portes. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Junker, ha dit que l’acord del dia 18 busca un efecte dissuasiu: “Quin sentit tindrà que un refugiat pugi a un vaixell, amb el risc que això comporta per a la seva vida, si sap que és probable que el tornin a Turquia?” Aquest acord, segons la cancellera, Angela Merkel, comportarà que els 28 membres de la UE acceptin quotes de refugiats. Això sobre el paper ens pot semblar molt bé. Però davant la reacció d’alguns països que s’han manifestat en contra i que han aixecat vertaders murs infranquejables, seguiran aquest criteri? Davant la feblesa de la direcció de la UE hom té seriosos dubtes. Hom troba a faltar que per part de la UE, però també d’altres països i organismes implicats a posar fi al conflicte (EUA, Rússia, Aràbia Saudita, també les Nacions Unides, principalment), no facin més per pressionar el president de Síria, al-Assad –que alguns consideren el principal culpable de la guerra al seu país–, per aturar la barbàrie. I parar els peus als fanàtics, bàrbars, assassins, de l’Estat Islàmic. Des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial (1945), Europa no havia viscut una situació humana d’aquesta envergadura. Hom entén que la dimensió que hi ha a determinats països de l’Orient Mitjà, com ara Síria o també a Líbia, que ara mateix es troba en un estat de descomposició, i al Iemen, amb forta presència d’EI, fa difícil aturar aquest flux humà que, dia rere dia, obre els telenotícies i interpel·la les nostres consciències. Què impedeix que s’arribi a un acord per posar fi a aquesta situació? Raons inconfessables de geopolítica? Interessos econòmics o polítics? I les persones? Per què no tenen presents aquests centenars, milers, d’éssers humans, que es veuen impel·lits a abandonar el seu país i jugar-se la vida per arribar al paradís europeu? Si es para la guerra i EI, la majoria dels que ara truquen a la porta (tancada) de la UE tornarien a casa seva. Mentrestant, la Unió Europea posa barreres.