‘Meldonium connection’

Fins el moment l’hipèric no està considerat una substància perillosa, es ven sense recepta i pres amb mesura no pot fer mal a ningú. Si un dia d’aquests algun organisme el considerés una substància dopant, un grapat de gent passaria de prendre una herba legal a consumir una substància prohibida. Escric aquesta introducció per passar de l’hipèric al Meldonium, la substància dopant que des de principis d’any ha fet caure un bon grapat d’atletes, sobretot russos, entre ells la tennista Maria Xaràpova que juga al tennis d’allò més bé. No ho dic en broma. Personalment m’encanta la seva manera d’entendre aquest esport: sempre atacant la pilota, sense pausa. I amb uns moviment tècnicament quasi perfectes. La tennista russa, com molts d’altres atletes de països de l’Est consumia Meldonium, una substància que fins al passat 1 de gener era considerada legal, però que l’organisme competent en la matèria, l’Agència Mundial Antidòping (AMA), va incloure des d’aquesta data en el llista de substàncies prohibides. Ha caigut Xaràpova i d’altres atletes com la nadadora Yulia Efimova, una de les estrelles de la natació actual. El Meldonium va ser inventat pel científic Ivars Calvins, cap a la dècada dels setanta i és un modulador metabòlic que protegeix el sistema vascular. També s’ha utilitzat des del seu descobriment per ajudar a recuperar els atletes, i ha estat molt utilitzat als països de l’Est. Segons un estudi a Rússia es consumeixen 29 caixes per cada 1.000 habitants. A Letònia, el país d’on és originari el científic, 86 capses per cada 1.000 habitants. Una barbaritat. En qualsevol cas, els laboratoris que el fabriquen lluiten perquè el tornin a treure de la llista de l’Agència Mundial Antidòping, perquè no el consideren perillós, ni nociu per a la salut. Tot plegat, però, sembla una mica exagerat. I tant Xaràpova com Efimova paguen al meu entendre un preu massa alt. Se’n fa un gra massa sobre una substància que fins fa un parell de dies estava permesa. Pretendre tirar per terra la carrera esportiva d’una atleta per causes com la que ens ocupa sembla totalment injust i desproporcionat. I més quan l’error sembla més institucional que personal: la federació russa no va actualitzar les llistes de les substàncies prohibides i els atletes no coneixien la prohibició. La ignorància de les lleis no excusa del seu compliment, diu un principi bàsic del dret. D’acord. Però estaria bé no ser gaire estrictes a condemnar les persones que han comès un petit error, del qual s’ha excusat públicament.