L’expresident Lula da Silva a l’ull de l’huracà

Com a ministre del govern presidit per Dilma Rousseff, –nomenat a cor­re-cuita–, gaudeix de major immunitat. Gilmat Mendes, un dels onze membres del Tribunal Suprem Federal (TSF) ha suspès l’aforament i impedeix que sigui ministre de la Casa Civil (Presidència) del govern. No vull caure a fer un judici paral·lel i crec que no se l’ha d’acusar de res fins que la Justícia brasilera hagi dictat sentencia. Però no em negaran que fa un cert tuf que s’empari amb un subterfugi legal per evitar ser jutjat. El passat dia 4 de març va ser interrogat. Hi ha qui considera que els brasilers viuen commocionats i pendents de la crisi política que ara mateix regna al país. Probablement el govern de Rousseff recorrerà a la mesura però la darrera hora la dirà el TSF. Lula que és un gat vell i no es conforma amb l’acció del jutge Sergio Moro que és el magistrat que li va al darrera, va participar el divendres dia 18 a una manifestació al seu favor on hi van acudir milers de persones afins a l’encausat. També són milers els que es manifesten en contra seva. Però qui és Lula da Silva? Doncs un ex treballador metal·lúrgic que va néixer l’any 1945 (ara té 70 anys) a la població de Caetés, Pernambuco. Va començar essent un mecànic torner que es va convertir en un líder sindical que a mitjans de la dècada dels anys 80 del segle passat va arribar a presidir el potent sindicat metal·lúrgic. Va ser un dirigent destacat en les vagues contra la dictadura que imperava al país centreamericà. Una dictadura que va quedar en entredit a causa de l’oposició obrera i que finalment va caure. Lula da Silva va ser diverses vegades candidat pel Partit dels Treballadors (PT) a les eleccions presidencials dels anys 1989, 1994 i 1998 sense que aconseguís el poder. No va ser fins l’any 2002 que va resultar guanyador. La seva victòria va ser considerada emblemàtica ja que es demostrava que un simple treballador podia ascendir fins a la presidència del Brasil. Va estar vuit anys liderant aquest important país centreamericà, va fer reformes i canvis radicals que van afavorir la transformació social i econòmica del Brasil posant-lo entre les grans potències. Fins fa ben poc se l’ha considerat com una figura rellevant del seu temps i que el seu govern ha estat clau pels èxits econòmics del seu país i en particular en la reducció de la pobresa entre els brasilers. Va governar el Brasil fins al darrer dia de l’any 2010 que és quan traspassa el comandament a la candidata del PT la senyora Dilma Rousseff, la que ara li dóna aixoplug en nomenar-lo ministre. En l’àmbit personal Lula da Silva s’ha casat dues vegades. La primera amb Marisa Leticia i la segona amb Maria de Lurdes da Silva. Té cinc fills. Gaudia d’una alta reputació fins al punt que se’l considerava un ferm candidat del PT per les eleccions que tindran lloc d’aquí un parell d’anys en el cas que Dilma Rosseff renunciés a la reelecció. Però tot va canviar fa quatre dies a resultes de l’escàndol de la multinacional Petrobras segons el qual s’hauria beneficiat durant anys d’una trama corrupta. La fiscalia l’acusa de ser “un dels principals beneficiaris” d’un sistema de desviació de diners de Petrobras, entre els anys 2004 i 2012, en què suposadament es van desviar 10.000 milions de rals, (uns 2.400 milions d’euros) per afavorir empreses corruptes. Lula da Silva s’ha revoltat rebutjant totes les acusacions: “Sóc víctima d’una especulació mediàtica. Si volien escoltar-me sols havien d’haver-me trucat i jo hi hauria anat, perquè no dec res a ningú i no temo res”, ha manifestat. La seva enorme popularitat se’n ha ressentit però Lula da Silva és dels que si s’ha de morir ho farà matant. L’Heroi del poble brasiler, com el reconeix el PT, no es rendirà sense plantar cara. Ja ha dit que pensa viatjar per tot Brasil en una espècie de campanya electoral per proclamar la seva innocència. El que no ha de fer és deixar-se portar pel populisme. Si és veritat –com diu– que és innocent que confiï en la justícia. Lula da Silva ara mateix és a l’ull de l’huracà.