Europa i la Unió Europea

I no ho és en absolut així. Jo critico –només mancaria– la defensa gairebé omnímode de les lleis de lliure mercat que ha retallat de manera considerable els drets dels treballadors, la hipocresia i la doble moral o la immoralitat pel que fa a la tragèdia de la immigració, s’han carregat el nivell de vida de les classes mitjanes, han canonitzat l’austeritat per se, provocat la frustració dels serveis públics, venut el sentimentalisme damunt del terror, sense, en cap moment, preguntar-se el perquè del terror, o el perquè de la immigració... Sovint, s’ha citat el poder de les màfies, l’atac dels valors occidentals, però en cap moment, ningú ha dit –o gairebé ningú–, ha parlat dels règims àrabs que financen els terroristes, règims amics dels països occidentals, quan aquests també venen armes a dojo als països en conflicte i directament o indirectament als propis terroristes. Una Unió Europea que pacta amb Turquia (des de quan Turquia viu en democràcia?) per treure’s de sobre els milers i milers d’immigrants. Criticar aquesta Unió Europea fal·laç, perversa, no és ser antieuropeu. És a l’inrevés: és reivindicar el que hauria de ser l’autèntica Europa. Jo critico fermament aquesta Unió Europea que no té res a veure amb la idea d’Europa dels fundadors ni la de molts altres, ni per cert, la meva. Una Europa on la persona humana, la llibertat, la justícia, l’equitat, i el respecte i la igualtat són les úniques divises per les quals pot substituir, en cas contrari no serveix per res aquesta Unió Europea. O bé, sí, per complicar-ho més tot. Per tant, no és antieuropeu el qui critica tal com es comporta la Unió Europea –és a dir, alguns o molts dels 28– que aquests sí que són antieuropeus: els qui no compleixen amb la llibertat, el respecte, la justícia i la igualtat, i per tant abominen de la persona humana, cosa que fan bastants dels 28. Perseguir i exigir els petits és més fàcil que perseguir i exigir els grans. A Andorra, també, es titlla, injustament d’antieuropeus els qui volen entendre millor, o potser dubten de totes les bondats venudes amb el tant repetitiu Acord d’Associació que molt pocs coneixen. Serà amb la veritable Europa dels drets humans, del respecte i de l’ interès comú, o serà posar-se la soga al coll amb tots aquests que no s’examinen i no es pregunten el perquè del drama autèntic, gens literari ni mediàtic, dels refugiats, o del perquè del finançament del terrorisme? O del perquè dels estranys matrimonis amb Turquia i els Emirats? El tema fonamental per a mi, avui, és la fracció existent entre les institucions (també en les europees) i la ciutadania. La resta, foc d’encenalls. Però he de dir que dubtar i criticar no és ser antieuropeu. Europa és més important que aquesta Unió Europea, totalment ineficaç i de credibilitat dubtosa. I només mancava el tema de Panamà, on la meitat de la Unió Europea hi està involucrada. I què pensar d’Obama quan resulta que té Delaware? I de França amb els seus bancs? I sí tots abominen del frau, diuen. Però qui compra l’anomenat frau?