Ni se t’acudeixi amb droga

Sempre m’ha xocat la política criminal que mantenim en aquest país contra les drogues, però el que em deixa amb els ulls com a La Naranja Mecánica és la postura que mantenen des dels nostres polítics, passant per part de la ciutadania, fins arribar als nostres tribunals, respecte al tràfic de drogues. Atenció, i vull sub­ratllar, aquestes línies no són res semblant a un al·legat en defensa del tràfic de drogues, activitat que destrossa famílies i societats senceres i que només ens aporta aspectes negatius, sinó que és un al·legat en defensa de la proporcionalitat de les penes, principi bàsic en tot Estat de dret. El tràfic engloba la possessió, el transport, l’elaboració… de qualsevol tipus de substància qualificada com a droga, que no tingui com a destí directe el seu consum. Serà el tribunal en funció de les proves que existeixin qui decideixi si la quantitat de droga incautada havia de ser destinada a la venda o al consum. La diferència entre un destí i l’altre és enorme, ja que el consum la majoria de vegades no comportarà pena de presó ferma i, per contra, la venda pràcticament sempre comportarà pena de presó ferma. No obstant això, vull centrar-me en el tràfic en gran quantitat, que estic segur que farà encara més gràfic el que us vull exposar. Quan qualsevol ens parla de droga en gran quantitat ràpidament ens ve a la ment una imatge dels cossos policials al moll del port descarregant-ne palets sencers, en presència d’un munt de mafiosos de cara molt agradable. No aneu tan lluny que us equivocareu de ple, ja que aquí amb el que et cap a la butxaca ja podràs ser considerat un gran traficant. Les drogues més consumides i traficades a Andorra són la cocaïna i l’haixix o la marihuana. Doncs bé, encara que amb certs matisos, a grans trets puc afirmar que en el cas de la cocaïna es necessiten 100 grams per trobar-nos davant la gran quantitat i en el cas de l’haixix o la marihuana, aquesta gran quantitat necessitarà, per tal que quedi constituïda, 500 grams. No m’equivoco, no, parlo de grams i a la vegada de gran quantitat. Segurament llavors alguns pensareu, molt bé, Xavi, però amb aquestes quantitats el venedor en treu un bon profit econòmic. Sincerament considero que no, ja que els números ens diuen que els 100 grams de cocaïna es podran vendre per uns 7.000 euros, aproximadament, i hauran costat uns 4.000, aproximadament, i en el cas de l’haixix els 500 grams es podran vendre per uns 2.000 euros o menys i hauran costat uns 1.000 o menys. D’aquesta forma, a aquest gran traficant, que haurà obtingut en el millor dels seus somnis uns 4.000 euros de benefici (situant-me en el millor dels supòsits), que potser fins i tot simplement era una mula que es dedicava a transportar la mercaderia i que s’allunya molt del comportament que tots associem a un gran traficant, si l’enxampen amb aquests 100 grams de cocaïna el podran condemnar a uns tres anys de presó ferma, i en el cas dels 500 grams d’haixix, a uns dos anys de presó ferma, mesos més o menys. Consideren els tribunals que aquestes quantitats petites s’han de qualificar com a gran quantitat, atenent la petita població del nostre país. Jo no comparteixo aquest criteri, ja que entenc que 100 grams són el mateix aquí que en una ciutat de 15 milions d’habitants, i que 100 grams finalment poden ser consumits per set persones o per cent i per tant aquesta proporcionalitat entre quantitat i població es perd. I, a més, si bé és cert que el nostre país té una població de poc més de 75.000 habitants, no és menys cert que rebem un turisme de poc més de 7.500.000 d’habitants, per la qual cosa novament aquesta proporcionalitat es dilueix. Ho considero més desproporcionat encara si ho comparo amb un delinqüent que es desplaça expressament a robar en una joieria al Principat, intimidant tots els empleats amb una arma de plàstic, roba més de 400.000 euros que mai apareixen i el condemnen a quatre anys i mig de presó ferma. O quan per una estafa de 245.000 euros ni tan sols hi hagi un sol dia de presó ferma. No es tracta que consideri que les penes pels delictes de robatori o estafa siguin insuficients, el que dic és que no guarden una correcta proporcionalitat amb les penes que s’imposen per un delicte de tràfic. Però al cap i a la fi el que més m’importa no és el que jo penso, sinó el que tu penses. Creus que és proporcional?