El present del sistema financer andorrà

Rere aquelles esquiades dels feliços anys setanta i vuitanta del segle passat hi havia tot un cerimonial vespertí de compres per les botigues i incipients centres comercials andorrans, amb el suspens sobre què passaria a la duana en tornar a Espanya. Matins formidables, tardes intenses i, també, nits apassionades en el marc de l’anomenat País dels Pirineus, destí preferit d’esquiades universitàries, escolars i familiars. Amb aquella imatge idíl·lica d’Andorra, a causa de les condicions peculiars com a Estat independent, es va anar forjant tota una llegenda de paradís fiscal i plaça financera per excel·lència. I la banca es va anar convertint en un protagonista fonamental en el rol d’Andorra durant molts anys. Allò ja és passat. Andorra ha evolucionat i ho ha fet sabent-se obrir al món, ordenant les seves estructures legals, renunciant a clixés que en el nou context europeu no la beneficiaven per a res, internacionalitzant-se i posant les bases per construir un autèntic Estat europeu que pas a pas es vagi adherint a la pròpia Unió i que pugui operar amb els estats membres en plena igualtat de condicions i obertament. Fa uns mesos, Andorra va viure un dur tràngol amb una de les entitats financeres, BPA, en ser marcada per la FinCEN, el Tresor dels Estats Units, com a banc que blanquejava diner. Aquell cop sec va ser encaixat pel Govern d’Andorra reaccionant i, al marge de posar ordre a la situació de l’entitat i manejar solucions per sortir del compromís, el camí s’havia d’emprendre amb l’objectiu de mostrar, en primer lloc, les fortaleses d’Andorra com a país net de màcules i lliure de qualsevol sospita i, després, oferint una imatge depurada del seu sistema financer. En el moment actual, aquella Andorra d’anys enrere, encasellada en la seva cotilla de centre comercial, ha perdut vigència. Avui, Andorra, a més de ser el paradís dels esquiadors i el lloc ideal per practicar esports d’hivern, s’ha desprès de la mala fama de paradís fiscal, està aixecant els pilars per erigir-se en un centre financer de referència i nucli d’activitat empresarial per, des de les seves muntanyes, projectar-se cap a tot Europa i la resta del món. Un dels grans passos d’Andor­ra va ser que el 2009 deixés de ser catalogada com a paradís fiscal, gràcies a la Llei d’intercanvi d’informació fiscal, modificada el 2014, firmant acords amb 23 països, entre els quals Espanya, França i Portugal, fent un pas molt important perquè la banca andorrana tingués predicament internacional. No tan sols això, sinó que al llarg dels últims anys Andorra s’està dotant d’un sistema mercantil i fiscal equiparable al de la Unió Europea. Els avenços fets en matèria del registre de societats mercantils, de procediment i registre d’inversions estrangeres, la promulgació del pla general de comptabilitat, la inclusió d’Andorra per part de l’OCDE a les jurisdiccions que han implementat substancialment els estàndards fiscals internacionals, la publicació d’un decret legislatiu del text refós del Codi Penal, la posada en marxa de la prevenció de blanqueig i finançament del terrorisme, les modificacions a la comptabilitat empresarial… tots aquests avenços, diem, confirmen el gir fet per les autoritats i el poble d’Andorra a la recerca de la inclusió en el panorama europeu a la vegada que a favor d’una absoluta transparència. En definitiva, Andorra mostra des d’aquells feliços anys setanta, o abans, una gradual i sòlida evolució del marc regulador i així mateix del seu sistema financer. Aquest últim és possiblement l’element clau del desenvolupament present i futur d’Andorra. Concloure de manera impecable la resolució de la pedra al camí que va suposar temps enrere el cas BPA constitueix una exigència crucial per redreçar amb coherència el camí d’un sector que fa l’efecte que és la columna vertebral de l’economia andorrana, com és el seu sistema financer. La seva transparència, que comporta que des del proper 1 de gener del 2017 sigui igual disposar d’un compte en una entitat bancària andorrana que en una oficina de la barcelonina Diagonal o en qualsevol sucursal de València a efectes d’informació tributària, representa una millora molt significativa per a la indústria financera andorrana. Dos són en conseqüència els compromisos que assumeix la banca andorrana i, diríem, que el propi Govern. El primer és el de garantir la solvència, serietat, solidesa i claredat de totes les seves entitats financeres. El segon, saber convertir-se, en tot allò bo i positiu, en una plaça que reuneixi totes les virtuts del bon funcionament de la banca luxemburguesa i suïssa vinculada a la transparent estratègia de companyies mercantils, absolutament netes i sense ombres de recels, sabent atraure societats i corporacions internacionals que trobin a Andorra no tan sols un emplaçament a efectes de meres domiciliacions socials i dipòsits de comptes bancaris, sinó un pol de desenvolupament gràcies al qual construir una economia potent en el context de l’era digital, quan la nova indústria ofereix un món inescrutable de serveis, tecnologies, telecomunicacions, robotització… Proposar un magnífic i acollidor hàbitat a companyies internacionals que vulguin establir-se a Europa, pot ser un magnífic repte per a Andorra, que, al mateix temps, haurà d’adequar unes robustes bases de l’economia del coneixement construint un teixit formatiu i universitari de referència. Promoure el talent, la formació i la preparació de joves andorrans que siguin el planter en el qual les empreses internacionals que s’estableixin en el seu sòl captin la seva gent és un altre apassionant repte per a l’economia andorrana. L’últim punt d’aquestes reflexions incideix necessàriament en la solvència del sistema financer andorrà que, després de les vicissituds esdevingudes, actualment es troba depurat i amb la garantia de les pròpies autoritats i dels seus mecanismes de control. De fet, la banca andorrana va tancar el 2015 amb un augment dels recursos gestionats fins a un volum total de quasi 45.000 milions d’euros, per la qual cosa entre el 2013 i final del 2015 han crescut en quasi 11.000 milions d’euros. Fa pocs anys vaig tenir l’oportunitat de conèixer els comptes de les entitats financeres andorranes i una de les coses que més em van cridar l’atenció va ser la del seu equilibri i coherència entre els dipòsits de clients –al tancament del 2015, uns 11.200 milions d’euros– i la seva inversió creditícia –el 2015, una mica més de 6.400 milions d’euros–. Per als que estàvem acostumats a analitzar els alegres balanços de moltes entitats financeres espanyoles que es van saldar amb un dolorós i costós fracàs, comprovar els pacífics i prudents estats comptables de la banca andorrana era com introduir-se en un recés de pau financera. És cert que els mercats, el preu del diner, els tipus d’interès i les polítiques monetàries van jugant unes bases determinants que trenquen les estampes tradicionals del negoci bancari. Els beneficis de la banca europea, i mundial, es ressenten i els comptes de resultats es veuen colpejats. Tot i això, els resultats positius de la banca andorrana sumen el 2015 més de 168 milions d’euros, la seva ràtio de solvència ronda un excel·lent 22% i la ràtio de liquiditat supera el 71%. El sistema financer andorrà compta consegüentment amb bona base per consolidar-se i projectar-se. Ara correspon molt concretament al Govern d’Andor­ra saber oferir i traslladar una imatge del país que sense deixar de banda el seu genuí toc de cims nevats i paradís de l’esquí, esports de muntanya i gran centre comercial, vagi més enllà i expliqui les fermeses, la seguretat, la solvència i, en suma, l’energia de la nova Andorra del segle XXI.