Tractar bé les persones

Realment és un consell tan normal que no hauria ni de donar-se, ni plantejar-se. Doncs sí! Per gestionar el treball de 12 persones el consell és tractar-los bé! D’inici, és clar, per arribar a la màxima rendibilitat laboral. Penso que tots plegats hem enfollit. Si aquesta actitud humana –tractar bé els humans– hauria de ser una qüestió innata, no?, com és possible que mereixi ser aconsellada? Normalment, per tant, no deu ser normal tractar bé les persones. Però, és clar, aquest recitat intel·lectual i humà deu ser quelcom rar, estrany en la nostra societat. No se li deu acudir a ningú, o gairebé ningú, i per això ho aconsellen per la televisió! No el deuen citar ni a les llars, ni a les escoles, ni als màsters..., quan realment hauria de ser el més normal; deu ser anormal, si només cal mirar la televisió per adonar-nos com es tracten els immigrants! És patètic comprovar que avui per gestionar una empresa petita, és a dir, perquè sigui més competitiva i rentable (sic) cal aconsellar que als treballadors se’ls tracti bé, com a persones. Tractar bé els altres, sigui qui sigui, a mi se m’infiltrà des de petit i, com a mi, gairebé a tothom. És una cosa que és i era tan diàfana, tan habitual, tan natural, que el que era extraordinari i calia corregir era el contrari, el maltractar. Doncs no devia ser, o no és, així: avui sembla que l’extraordinari és tractar-los bé! No és que abans era millor, en absolut. Avui, però, gairebé tot ha perdut esma. De segur que el viure avui és millor que abans, atès que avui la violència no es pot amagar tant com abans, però també cal dir que la realitat avui és més subtil i més artificiosa, i potser aparentment més civilitzada, més adient per tranquil·litzar consciències, més legal i alhora més amoral. Vull citar textualment el que el filòsof francès Michel Onfray diu respecte a la xenofòbia i l’antisemitisme i a la seva pujada en el món occidental: “La misèria, la pobresa, la pauperització, el domini del liberalisme sense restriccions, la negació de la dignitat dels pobles, la humiliació de milions de persones, la proletarització del món, la precarietat generalitzada per la globalització, el regne absurd dels diners, la impunitat dels poderosos quan són delinqüents, l’embrutiment dels pobles transformats en populatxo pels mitjans de comunicació, l’adoctrinament ideològic amb la televisió com a droga additiva, el cinisme dels qui ens governen, el menyspreu per la cultura substituïda per la diversió de baixa qualitat, la contaminació de totes les coses pel mercat... Abolir la dignitat d’un ésser o d’un poble significa convertir aquest ésser i aquest poble en una bèstia furiosa, ja que està ferida” Són mots i comentaris del filòsof Michel Onfray que, com a mínim, mereixen una profunda reflexió. Potser no són totes les causes del que vivim avui, però Déu n’hi do. Hem arribat a tal grau d’amoralitat que hem de tornar a aconsellar que cal “tractar els essers humans com a persones”. Com a mínim que hi hagi una bona gestió. Ai, Déu meu!