La fi del vehicle de combustió
El cotxe elèctric enviarà al museu els seus cosins de carburant en molts pocs anys
En set dies es van realitzar 325.000 reserves sabent que no es començaran a distribuir fins a final del 2017. D’aquestes, 115.000 es van fer abans que ningú hagués vist el cotxe. Tesla ha canviat el paradigma de l’automoció. Ha demostrat que els cotxes elèctrics no tenen res a envejar a la resta: són segurs, fiables, còmodes, ecològics, potents i seductors. Els més agosarats diuen que s’ha donat l’estocada de mort als vehicles de carburant abans del previst. Segurament tenen gran part de raó. Les prediccions industrials de reducció de cost de les bateries preveuen que cap al 2020 els utilitaris elèctrics amb 300 quilòmetres d’autonomia costaran menys que un equivalent de combustible. A més a més, el cost per quilòmetre es reduirà un 80%, igual que el de manteniment mecànic, ja que un cotxe de combustió interna té unes 2.000 peces en moviment i un d’elèctric només en té 20. Els darrers 100 anys, la indústria automobilística ens ha venut la idea de que un cotxe d’altes prestacions costa una gran quantitat de diners. Amb la tecnologia elèctrica els preus d’un motor potent i d’un de normal són similars. Quan els fabricants dels elèctrics siguin capaços de posar al mercat un cotxe amb les prestacions d’un Porsche al preu d’un Volkswagen, estaran condemnant a mort aquestes dues marques i la resta que no donin un producte competitiu. I aquest és el camí que s’està seguint. Les prestacions ja hi són i la diferencia de preu amb l’utilitari és el de les bateries, res més. Tot l’esforç se centra a rebaixar el preu d’aquestes a través de la millora tecnològica i l’augment de producció. El transport d’electrons (electricitat) a través de línies d’alta tensió és més eficient que portar un vaixell petrolier fins a la refineria i el carburant amb un camió fins a la benzinera. La producció elèctrica, cada vegada amb més percentatge de renovables, està baixant de preu i reduint les seves emissions d’efecte hivernacle. El canvi dels combustibles fòssils a energies renovables necessita del cotxe elèctric. En un futur pròxim, el cotxe actuarà com a acumulador d’electricitat provinent de les renovables per cobrir els consums domèstics en les hores punta. Tots aquests arguments donen suport a la idea que el cotxe elèctric, no solament ha vingut per quedar-se, sinó que enviarà al museu els seus cosins de carburant en molt pocs anys. Un estudi de la Universitat de Stanford (Estats Units) preveu que el 2025 es deixaran de fabricar cotxes de combustió interna perquè els utilitaris elèctrics hauran baixat de cost fins als 10.000 euros. No hi haurà cap condicionant que motivi seguir fabricant els de carburant a partir d’aquella data. Es moriran com van fer les càmeres fotogràfiques de carret quan van sortir les digitals. Recordem que les decisions preses a la Conferència Mundial del Canvi Climàtic COP21 del mes de desembre passat a París, i aprovades per 200 estats del món, van en aquest sentit. Tot el vent bufa en la mateixa direcció, i és la direcció cap a on va el vaixell. La propera dècada hi haurà moltes més novetats. D’una banda, canviarem el concepte de pagar per tenir cotxe pel de pagar per utilitzar-lo. Si ho pensem bé, el que volem és desplaçar-nos quan ho necessitem, i no tenir un cotxe. Els cotxes que ara estan un 10% del seu temps utilitzats i un 90% aparcats, passaran a estar el 90% ocupats. L’altra meravella que veurem és la conducció automàtica, que si no està al mercat és més per problemes legals que per impediment tecnològic. Si un cotxe conduït per ell mateix té un accident, qui és el responsable, el propietari, el fabricant que l’ha programat, la persona asseguda al lloc del conductor i que no condueix? Els legisladors caldrà que ho aclareixin. Els cotxes ja són ordinadors amb rodes. La tecnologia avança ràpidament i veurem com gràcies a una aplicació del mòbil, el cotxe ens vindrà a buscar, ens portarà on desitgem i després anirà tot sol a aparcar. Benvinguts a l’apassionant segle XXI.