Les paraules i els dies de Jordi Mir

Arrecerat, notant les ramioles d’aire passar agradoses sobre el cap i l’escalfor del sol amorosint l’estona, és aleshores que el parlar amb el company o els companys d’excursió queda gravat a la memòria. Les paraules allà dites, siguin de recompte dels topans que s’obiren des de l’indret o dels anhels i els neguits més íntims de cadascú, formaran ja per sempre més part del nostre bagatge vital. Així ho vivien un 19 de juny de 1976, el geògraf Pau Vila, que tenia 94 anys, i l’excursionista Jordi Mir, que en tenia 41. Feien una excursió al Montseny, serra-ser­rant aiguavessant pel fil de la carena entre el Turó de l’Home i les Agudes. Caminaven juntament amb el fotògraf Joan Tous, un altre puntal cultural dels que han mantingut i encara mantenen, com és el cas del Jordi Mir, el batec col·lectiu de Catalunya, honorant el país amb el treballs i els estudis relacionats amb la llengua catalana i la geografia, la toponímia, la història i l’expressió artística i arquitectònica. Aquell dissabte de juny, en ser al peu de puig Sacarbassa, amb el pes feixuc dels anys però també amb tot el delit de l’excursionista novell, Pau Vila els va dir: “Quedem-nos aquí, que estarem ben aculivats.” La fotografia d’aquell moment ens deixa intuir en la mirada del mestre i en la del Jordi Mir, la joia del moment, el gust del repòs que junyeix l’amistat i la consciència personal, tot enfortint-les i assaonant-les per a les comeses comunes. Aquesta vivència i un bon grapat més, les trobareu aquest Sant Jordi en el llibre Les paraules i el dies, Garsineu Edicions, Tremp, 2015, un aplec d’escrits publicats i altres textos llegits en conferències i actes diversos per, tal com el qualifica en la presentació Albert Jané, “l’extraordinari promotor cultural” que és Jordi Mir, trempolí arrelat a Barcelona des de jove i que ara, als seus vuitanta anys, manté ben alta encara l’estima i el sentiment que l’ha fet sirgar en tantes iniciatives i empreses culturals i cíviques. Ho ha fet des del coneixement acurat i viscut, peonat en llargues i fecundes jornades d’excursions i des de la pedagogia de les paraules, de les imatges. Col·laborador fidel i llegit de premsa i publicacions periòdiques (AVUI, Serra d’Or, Cavall Fort, Tretzevents, Lo raier, Vèrtex i altres), amb llibres publicats que ressonen emblemàtics de punta a punta de país, com ara els dos volums titulats Indrets de Catalunya, de la Col·lecció Llibres de Motxilla, que ell va crear a Publicacions de l’Abadia de Montserrat. O el seu bon ofici i talent en la realització de programes de ràdio i televisió. Sense anar més lluny, direm que Jordi Mir va ser l’ànima i el braç dret del periodista Joaquim Maria Puyal, en els programes de televisió que dirigia i presentava, tot un referent didàctic del món de la comunicació. En la relació bibliogràfica que clou el llibre, les més de 800 entrades donen fe i són testimoni de la profitosa tasca que durant més de seixanta anys ha fet per Catalunya el Jordi Mir. Us plaurà de fer camí i escoltar les paraules dites pel Jordi Mir i alhora de reviure els dies, al capdavall una bona munió anys, que han marcat les seves passes i les seves inquietuds. Hi trobareu i hi sentireu les figures per ell tan estimades, estudiades i promogudes, de Jacint Verdaguer, Màrius Torres i molt destacadament, de Pompeu Fabra, de qui, juntament amb l’enyorat filòleg Joan Solà, ha tingut cura de l’edició de les Obres Completes. I notareu propera l’escalfor de la Flama de la Llengua Catalana, encesa just per ell fa prop de cinquanta anys a la tomba de Pompeu Fabra a Prada de Conflent i mantinguda i renovada cada any a Montserrat. I us emocionaran els relats del Pla de Busa, de l’Espluga de Cuberes o de les Roques de Finestres. I us sentireu corpresos al pic de l’estiu al costat del científic Joan Oró al jaciment de dinosaures de Basturs. I us plaurà, posem el cas, el relat i el glatir d’amor de l’excursió feta junt amb la seva estimada Neus, a les dolces pradelles i al terrabastall de llamps i trons de les alçades pirinenques del Mont-roig o, més avall, en indret que per al Jordi Mir és etern dins el seu cor, parats allà al Cap de la Serra, fetes i dites les rampes de Comiols, mirant la Conca i sabent i notant, una altra vegada després de tantes, que “l’aire que hi circula infon llibertat”. Ho diu, ferm i sensible alhora, des del fons del cor. Des del seu, que és el cor de la catalana terra, que sap i ens apropa per fer-la més estimada, més noble, més lliure i més digna. Que per molts anys, Jordi Mir, ens delectis i obris traça amb les teves paraules i els teus escrits!