Llegir junts, celebrar junts, commemorar junts

Deia fa ara un any en aquestes pàgines que és el de Sant Jordi el dia del llibre i de la rosa, dels jocs florals, de celebració de la primavera, de la bellesa, de la creació i de la vida, que floreix en les roses que crea la naturalesa i en els poemes i les obres que creem nosaltres. Que celebrem el que som i en el que creiem, el que va passar perquè fóssim el que som i qui som i volem seguir sent. Celebrem en el que creiem i celebrem que creiem. Celebrem els moments bonics de la vida, i els celebrem per fer-los més bells. I la vida mateixa, i haver nascut. I la mort perquè en nosaltres segueixin vius els que en nosaltres viuen. Celebrem que estem junts, per estar junts, i ens ajuntem per celebrar. Celebrem que som nosaltres, el nosaltres que som i per ser nosaltres. Celebrem el que hem fet, el que hem aconseguit, el que hem estat i volem ser. Ens deia Plató que la poesia i la literatura, l’art i la música, són formes de captar l’ànima universal que en tots nos­altres habita, i Jung, que el nostre subconscient col·lectiu està habitat d’arquetips compartits. Potser per això ens sentim identificats amb certes obres, potser per això ens descobreixen a nosaltres mateixos i ens ajuden a ser més plenament qui som. Per això esdevenen universals, i encara que fossin escrites en una o una altra llengua són traduïdes a d’altres, i fins i tot n’hi ha que l’aprenen per poder-les llegir en versió original. Esdevenen de tots, part de la nostra manera de veure, sentir i explicar la vida, i formen part els seus personatges del nostre imaginari col·lectiu. Car tots podem ser part d’aquells que al llarg dels segles els hem llegit, de la humanitat que transcendeix el temps interessant que ens ha tocat viure. Tots podem ser part d’aquells que durant set segles han llegit Ramon Llull i durant quatre Cervantes. Llegint-los, llegint, celebrem la vida, car a través de la lectura en nosaltres viuen. I és per això que aquest Sant Jordi tan especial volem a Andorra llegir junts, celebrar junts, commemorar junts Cervantes i Llull. És per això que a l’ambaixada d’Espanya vam organitzar ahir, entre les onze del matí i les tres de la tarda, la lectura pública d’El Quijote i del Llibre de les bèsties, en el que constitueix –que tinguem constància– el primer acte de commemoració conjunta dels centenaris de Cervantes i Llull. Que constitueix, també, l’oportunitat de constituir-nos en una societat que celebra i commemora llegint –fent vius, quatre-cents i set-cents anys després– i escoltant, en la seva llengua universal, aquestes obres universals i alhora nostres. En el cas d’El Quijote, començant per on ens havíem quedat l’any passat en la primera lectura pública, segon pas amb vocació d’esdevenir camí de tres mil llegües, tradició de les celebracions de Sant Jordi a Andor­ra. Una lectura pública que té com a complement l’exposició Quatre-cents anys de Quixots, que s’oferirà a la sala d’exposicions de l’ambaixada, entre ahir i el 22 de maig. Una mostra, provinent de la col·lecció Palmitjavila, de com, al llarg dels segles i del món, El Quixot s’ha vist i ha vist la llum de la lletra impresa, i es troba a Andor­ra. De tots i cadascú depèn. Tots hi podem participar. Tots hi sou benvinguts.