Com llançar els daus

A les habitacions dels hotels hi ha llits, totes les habitacions tenen llits, com a mínim un llit individual, si no tinguessin llits no serien habitacions d’hotel, ni habitacions a seques destinades a dormitori, com és el cas de les habitacions d’hotel, i per això, permeteu-me la ironia, és estrany que la informació sobre els llits dels hotels no aparegui ni als cercadors digitals hotelers ni als detallats i atractius fulletons dels hotels. El client potencial d’un hotel disposa de la tota mena d’informació sobre l’habitació, així, en genèric, de manera que la descripció del llit queda inclosa dins d’aquest genèric i reduïda a la dimensió, llit individual, llit doble, com si la qüestió fos simplement d’encaix adequat entre el cos humà i la superfície receptora que és el llit. Sofisticació en tot menys en la qualitat del llit, doncs. Tant se val que l’hotel sigui d’una, tres o cinc estrelles, perquè en cap informació hotelera no rebreu cap ni mitja informació sobre la qualitat del llit de l’hotel, ni que sigui també en genèric dins d’aquesta concreció, sense entrar en la separació del matalàs, el somier o fins a la qualitat de la roba. Als hotels, els llits son individuals o dobles, punt final. Als hotels no hi ha, doncs, llits declaradament bons, mediocres o dolents, de manera que pots trobar-te en un hotel d’una estrella i dormir vuit hores –és a dir: la tercera part del dia– en un llit raonablement còmode o fins i tot molt còmode, i en canvi dormir en un hotel de cinc estrelles en un llit, amb sort, mediocre. Com a denominador comú, val a dir que poques vegades he dormit en un llit bo d’hotel. Naturalment, ironies a banda, si al client no se li detalla enlloc la qualitat del llit on dormirà només pot ser perquè aquest aspecte es dóna per fet, és a dir: el llit en principi oferirà una qualitat com a mínim acceptable. El problema és quan la cosa no resulta ser cap fet, com acostuma a ser el cas. Aleshores la manca d’informació que patim només pot ser a causa de la idea contrària: no es dóna res per fet perquè és una qüestió que simplement es negligeix. Greu, oi? Paguem per un hotel i amb el pagament estem legitimats a gaudir o patir l’habitació les vint-i-quatre hores del dia, però estadísticament dormim vuit hores i la major part de la resta del dia el passem fent el turista fora de l’hotel. I encara més susceptible de més llarga utilització del llit de l’habitació serà justament el client que no surt de l’hotel. Així, queda clar que la importància del llit de l’hotel és cabdal a l’hora de triar l’hotel, però no se’ns en informa, cosa que converteix l’omissió en un greuge per al client que, lluny de resultar clamorós, passa desapercebut, tan desapercebut que justament ni se’n fa esment a les informacions sobre els hotels. Algú em podrà dir que la informació sobre la qualitat dels llits dels hotels és innecessària per la mateixa raó aparent que es fa innecessari fer esment que l’habitació de l’hotel serà higiènica. La comparació, però, no és pertinent, per la senzilla raó que acostumem a trobar les habitacions dels hotels netes, cosa que demostra que hi ha un control sanitari en els hotels del nostre àmbit i, doncs, consciència sobre la qüestió, una consciència que es fa evident justament perquè l’aspecte esdevé tàcit a l’hora d’anomenar-lo en les informacions hoteleres. Simplement, i com és natural, no s’anomena. Aquest és justament el cas contrari de la informació dels llits dels hotels. En primer lloc perquè hi ha, efectivament, massa llits d’hotel pèssims, i en segon lloc, i derivant-se d’aquest fet, si hi ha llits pèssims és perquè ni es preveu aquest factor, per a mi important fins al punt que arribo a decidir-me per un hotel d’inferior qualitat en funció de la qualitat dels seus llits. Però aleshores, per què aquesta negligència sobre la qualitat dels llits hotelers? Al meu entendre es produeix per dos factors: l’estètica i la ignorància, considerant també el primer factor com una qüestió generadora d’ignorància. Vivim en un món d’imatge, fins al punt que la imatge sovint juga com un truc de prestidigitador que fa desaparèixer l’evidència de la mala qualitat, fins i tot quan aquesta és patida en els propis ossos, com és el cas del repòs. Algú pensa en la qualitat d’un llit quan el llit fa tanta patxoca en les fotografies digitals dels cercadors dels hotels? ¿Algú s’atura a considerar que sota aquells magnífics cobrellits i nòrdics que embolcallen aquells llits en aquelles magnífiques habitacions de les fotografies dels magnífics cercadors i fulletons dels hotels hi pot haver un somier que grinyola sota un matalàs d’escuma de vint anys amb milers de les més diverses quantitats de quilos de carn humana a sobre, i milers de diferents tractes humans patits a sobre, amb les molles desballestades, un matalàs que s’enfonsa i grinyola en sintonia amb el grinyol del somier, i que tot plegat et deixarà l’esquena feta un nyap? No. Pel que sembla pocs clients hi pensen, altrament se’n queixarien i els hotels invertirien més en la renovació de llits i en la qualitat dels llits del que demostren invertir, amb totes les honroses excepcions que calguin. Que ningú sembli parar-ne esment resulta increïble, però això no és el més sensacional perquè, al capdavall, en aquest punt el client encara no ha tastat el llit de l’hotel triat. Estètica a banda, en l’escandalosa manca de queixa dels clients un cop sojornat a l’hotel hi ha implícita la seva insensibilitat total sobre el malson patit als hotels a causa de la incomoditat dels llits. El client pateix els llits dels hotels i no se n’adona. L’home és un irreductible animal de costums. Fins a aquest extrem de l’estulta ignorància.