Som estada de Déu

El marc sociocultural i psicosocial en què vivim, marca decisivament la nostra conducta, la nostra actitud existencial i el nostre ésser personal. Per això hauríem d’estar més atents a aquells fenòmens sociològics que estan modelant l’ésser de l’home contemporani. Fenòmens com ara el canvi cultural, la tecnologia, el consum, la mobilitat, l’anonimat social, la incomunicació, el pluralisme... No són pocs els observadors que, en estudiar les possibilitats i els riscos de la societat contemporània, assenyalen amb to alarmant l’empobriment interior i el buit que sembla amenaçar l’home d’avui. Un home que ha avançat tècnicament de manera insospitada, però que viu en dependència cada vegada més gran d’allò que ell mateix produeix i fabrica. Un home que, en la majoria dels casos, es veu obligat a viure encadenat per sempre a un ofici especialitzat, sense poder desenvolupar adequadament més que una part mínima del seu ésser. Un home que viu de manera accelerada, sotmès a un ritme de vida esgotador, sense possibilitat d’aturar-se serenament davant la seva pròpia vida. Un home aclaparat per una informació múltiple i variada de notícies i dades, però sense mitjans per discernir, reflexionar i formar el seu propi judici amb responsabilitat i lucidesa. Un home seduït pels mil enganyosos atractius de la societat de consum, però molt poc alimentat espiritualment. Els creients entenem que la fe pot ser la gran força interior que ens ajudi a alliberar-nos de l’alienació, la superficialitat, la desintegració i el buit interior. Per viure d’una manera més humana i alliberada necessitem una energia interior capaç d’animar i dinamitzar tota la nostra existència. Per això escoltem avui amb goig les paraules de Jesús a l’evangeli: “Qui m’estima, guardarà la meva paraula i el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i fer estada en ell.”