Fem valdre l’informe del Raonador!

També vaig seguir amb atenció i interès la presentació que el senyor Josep Rodríguez ens va fer als membres de la comissió d’Interior del Consell General. Va ser, sense cap mena de dubte, un exercici d’allò més interessant. I, a la vegada, preocupant. Primer de tot, toca posar en relleu i lloar la gran tasca que realitzen tant el mateix Raonador com el seu equip, un treball clau en defensa dels drets i llibertats dels nostre ciutadans front a les administracions públiques que, en ocasions, obliden que són servidores dels administrats i els menystenen. Ara bé, algunes de les coses que ens va explicar durant la trobada em van inquietar. I encara més neguit em va provocar el fet que, després de parlar amb alguns companys del PS que havien estat consellers en anteriors legislatures, m’arribessin a dir que, de fet, algunes de les crítiques que Rodríguez feia a organismes públics no són noves sinó que fa temps que es van apuntant sense que, ara per ara, se n’hagi fet gaire cas ni emprès, almenys això sembla, cap acció per corregir-les. La sensació és que les administracions no canvien la seva conducta malgrat aquestes observacions. Un primer punt preocupant és que, llegit i estudiat l’informe, el mateix Raonador no amaga la sensació que alguns dels organismes concernits no donen resposta a les peticions efectuades fins que la institució no els recorda l’obligació legal que tenen de col·laborar amb ella. Sobta que, després de més de quinze anys d’existència, algunes administracions encara desconeguin les competències d’aquesta figura. Això és del tot inacceptable. Cal que contribuïm en la tasca de difusió i coneixement de la institució del Raonador del Ciutadà per evitar que això es reprodueixi. Cal fer saber que els ciutadans poden acudir a dita institució per plantejar problemes que sorgeixin en la seva relació amb les administracions públiques i que aquelles administracions públiques tenen l’obligació de respondre i despatxar les peticions del Raonador del Ciutadà. No amagaré, però, que de tot el comentat en l’informe hi ha un àmbit que m’ha preocupat de forma especial: el de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Sobta que, si bé de manera general la gravetat de les temàtiques apuntades pel Raonador en el seu informe ha estat més lleugera per a l’any 2015, no hagi estat així a les queixes que afecten aquesta parapública que, recordem, s’ocupa d’un àmbit especialment sensible. En aquest punt, el balanç del 2015 és clar. Punyent. Fins i tot, dolorós per a aquells que volem defensar al màxim els drets dels ciutadans. Segueix existint una important conflictivitat amb relació a les altes administratives, a les pensions d’invalidesa o als desacords en reemborsaments de despeses mèdiques, afers molt i molt importants per a moltes persones. Pot semblar, ateses les característiques de l’organisme, lògic. Però a més s’hi ha afegeix en moltes de les denúncies el que qualificaria d’una actitud prepotent envers els afiliats, que condueix que molts ciutadans vegin menystinguts els seus drets. I el que és més greu: ja sigui per falta de recursos o, simplement, per esgotament, molts afiliats no acudeixen als tribunals per fer valdre els seus drets. Inconcebible! Fa temps, recordo, que el Raonador reclama la conveniència de crear un òrgan arbitral/comissió mixta per analitzar els casos problemàtics, que agilitzaria els recursos dels ciutadans, no tindria cost i, sobretot, evitaria la condició de jutge i part que la CASS té ara en la resolució d’aquestes situacions. Un altre avís del Raonador, però, encara provoca més enuig. Ens exposa haver-ne rebut una quantitat considerable relatives al tracte poc educat i irrespectuós rebut per part de la CASS. Parla, i cito de forma textual, de “males contestes, desatencions, crits i, fins i tot, fer-les tornar un altre dia per manca de personal per vacances”. Si la manca de respecte és per si mateixa reprotxable i inacceptable, encara més quan parlem d’una administració pública. I reitero, encara més greu és que aquesta situació es reiteri any rere any i que l’única resposta de la CASS sigui que es pren nota de les queixes sense res més, essent això el beneplàcit de l’entitat per poder perpetuar aquesta ofensa a la dignitat de les persones amb qui tracta, sovint, és important remarcar-ho, en moments en què es troben especialment afeblides per la seva situació de salut. Sabem que qui profereix aquestes males pràctiques és un grup reduït, però la connivència o indiferència de la direcció general, del consell d’administració o del mateix Govern fa que es malmeti la imatge de tot l’organisme. Cal instar la CASS que sigui més humana i respectuosa. L’any que ve tornarem, des del Consell General, a rebre la visita del Raonador del Ciutadà. També podrem llegir un informe més, el del 2016. Em pregunto si aquesta vegada sí, podrem felicitar-nos perquè moltes de les queixes aparegudes enguany han desaparegut. No demanem res d’estrany. Demanen, simplement, que es compleixi la normalitat.